House escriu a la seva pissarra 5 paraules:
- Negació (Denial)
- Ràbia (Anger)
- Negociació (Bargain que tb es podria traduïr per Regateig)
- Depressió (Depression)
- Acceptació (Acceptance)
Són les 5 fases del dolor (5 stages of Grief) que varen ser definides per Elisabeth Kübler-Ross & David Kessler al seu llibre "On Grief and Grieving". De fet aquestes fases són els processos pels quals passa algú quan perd algú estimat, i apren a viure sense aquesta persona... Tot i que solen ser més comuns en pèrdues per defunció, jo he comprovat en la meva pròpia pell aquestes cinc fases...
Recentment la noia que estimo m'ha enviat a fer punyetes (les seves raons tindrà). Al principi no m'ho podia creure, i no m'ho volia creure... (NEGACIÓ). Perquè hem tingut grans moments, sempre hi ha mals moments, sempre hi ha divergències i coses que s'han d'ajustar... I jo em negava a creure que per ella tot s'hagués acabat, així... Sense més.
Vaig estar negant-m'ho gairebé un més fins que vaig començar a enrabiarme... (RÀBIA). Enrabiar-me amb mi i amb ella, amb mi per no haver estat capaç de veure-ho... D'evitar-ho... D'esforçar-me més... I amb ella per la forma de fugir de mi, dient-me les coses quan ja no es podia fer res, i per mostrar-se tan freda amb mi i amb el que havíem tingut.... Ràbia per moltes coses...
Els autors del llibre on exposaven aquestes etapes diuen que són unes etapes generals, que en cada cas hi pot haver variacions... La durada i la intensitat de cada etapa pot durar més o menys segons la persona... Fins i tot hi pot haver canvis en l'ordre, o superposició d'etapes...
Després de l'enrabiada, alhora que m'he sentit fortament deprimit, he intentat negociar amb ella... Bé, per a mi no era negociar... Per a mi era vital, molt important... Però suposo que és perquè ho veig amb els meus ulls ferits. Volia una oportunitat i no la tindré... No la tindrem. (Millor fugir?). El fet és que l'etapa de NEGOCIACIÓ, m'ha durat un dia... I la DEPRESSIÓ la tinc des de Divendres... Després de la rabia...
Ara toca
ACCEPTACIÓ
Fa dues hores que llegeixo els teus posts! Com pot ser que em segueixis sorprenent així? És gairebé igual que quan érem trigomètrics...
ResponEliminaI la superació? Em sembla que te la deixes...
ResponEliminaAnónimo: En l'article de Kübler-Ross i David Kessler no hi tenen cap etapa definida com superació... De fet, crec que les etapes (Negació, Ràbia, Negociació, Depressió, Acceptació) son les fases que passa l'individu (aproximadament) en el seu procés de superació.
ResponEliminaEs podria dir, doncs, que tal i com ho defineixen els autors, la consecució de l'acceptació suposa la superació.
Encara que he d'afegir que on un dia hi va haver foc, sempre hi quedará cendra.
Marta: lo nostre te caires més bonics encara que la història d'amor perfecta o la història de desamor més tràgica. Lo nostre trascendeix la barrera de lo físic...
ResponEliminaSempre hem sabut que lo nostre era impossible... Però alhora el que tenim traspassa fronteres físiques i temporals... Resisteix la distància i les dificultats...
Perquè sabem que hi som... Com la trigonometria... Com aquest racó de nosaltres empresonat a Prada... O aquest racó de Prada empresonat al nostre cor... Perquè els nostres anys varen ser... No sé... Diferents.
Tan de bo pugui no deixar mai de sorprendre't. :)
Una abraçada.