Portocolom té, per a mi, tots els ingredients per a un fantàstic plat de nostàlgia, calma i tranquilitat envoltat pels que sempre he estimat i sempre trob a faltar: la meva família.
Potser l'ingredient principal és la mar... L'olor a saladina, l'oratge marí que m'acompanya quan vaig a passejar amb qui sigui per allà... I les vistes, l'aspecte bucòlic d'un indret que de moment ha resistit l'envestida del progrés sense sentit... Qui sap quant aguantarà sense poció màgica!
I el mal temps... El mal temps a Portocolom em resulta encantador. Hi ha anys que deixen varats molts de yates... I quan bufa el vent el ferram de les veles copeja els màstils tot tintinejant de tal forma que, lluny de posar-me neguitós, em templa els ànims. I la pluja també m'encanta... Dues uralites se n'encarreguen de fer arribar al menjador el soroll de les gotes de la pluja caient, copejant.
El fred humit és dels pocs inconvenients que té Portocolom... Però no hi ha rés més acollidor que la calor de la llar de foc acompanyant els dinars, els sopars, les vetllades literàries i les vetllades televisives. En general, tot vetllades familiars.
Per Nadal a Portocolom està desert. I els seus carrers ho estan molt més... Disfruto caminant pels carrers mig enllumenats i alhora m'entretenc amb els jocs d'ombres amb més d'un punt de fuga que provoca el meu cos obstaculitzant la llum.
Tants Nadals hi he passat... Tantes hores assegut al costat de la llar de foc preparant examens... Tants caps d'any mirant Martes y 13 o Cruz y Ralla amb els meus avis perquè els meus pares eren de parranda...
Aquest any el Nadal a Portocolom ha durat 3 dies i se m'ha fet clarament curt. La meva vida pren caires molt dinàmics i perdo petites costums que sempre es troben a faltar. Però suposo que per això es va inventar la Nostàlgia, per recordar d'on venim per avançar amb pas ferm cap al següent destí.
Potser l'ingredient principal és la mar... L'olor a saladina, l'oratge marí que m'acompanya quan vaig a passejar amb qui sigui per allà... I les vistes, l'aspecte bucòlic d'un indret que de moment ha resistit l'envestida del progrés sense sentit... Qui sap quant aguantarà sense poció màgica!
I el mal temps... El mal temps a Portocolom em resulta encantador. Hi ha anys que deixen varats molts de yates... I quan bufa el vent el ferram de les veles copeja els màstils tot tintinejant de tal forma que, lluny de posar-me neguitós, em templa els ànims. I la pluja també m'encanta... Dues uralites se n'encarreguen de fer arribar al menjador el soroll de les gotes de la pluja caient, copejant.
El fred humit és dels pocs inconvenients que té Portocolom... Però no hi ha rés més acollidor que la calor de la llar de foc acompanyant els dinars, els sopars, les vetllades literàries i les vetllades televisives. En general, tot vetllades familiars.
Per Nadal a Portocolom està desert. I els seus carrers ho estan molt més... Disfruto caminant pels carrers mig enllumenats i alhora m'entretenc amb els jocs d'ombres amb més d'un punt de fuga que provoca el meu cos obstaculitzant la llum.
Tants Nadals hi he passat... Tantes hores assegut al costat de la llar de foc preparant examens... Tants caps d'any mirant Martes y 13 o Cruz y Ralla amb els meus avis perquè els meus pares eren de parranda...
Aquest any el Nadal a Portocolom ha durat 3 dies i se m'ha fet clarament curt. La meva vida pren caires molt dinàmics i perdo petites costums que sempre es troben a faltar. Però suposo que per això es va inventar la Nostàlgia, per recordar d'on venim per avançar amb pas ferm cap al següent destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada