Portocolom

Dissabte passat (ahir no l'altre) em va succeir un fet molt curiós. Hauria de ser ben sabut que jo som de Portocolom, el port de Felanitx. (Això no és un fet massa curiós, de fet de felanitxers n'hi ha molts i per tot el món, i ben orgullosos de ca nostra!). Idò dissabte vaig anar de tapes i després de marxa amb uns col·legues de la feina.

A mitja vetllada es va afegir a l'expedició per Malasaña un amic d'un dels meus companys... I amb això i la tonteria la conversació va anar més o menys així:

- Yo soy de Mallorca...

- No me jodas! Yo estuve trabajando en Mallorca --- va dir ell--- y la gente allí no me gustó nada, me cayó fatal.

- Bueno eso depende de la parte de la isla a la que fueras. Dónde estuviste?

- En Portocolom.

(després d'un breu silenci, em vaig animar a revelar el meu secret...)

- Yo soy de Portocolom.

(Els cuatre presents vàrem quedar en silenci... Tots esperàven la meva reacció. Però va ser el noi el que va moure peça).

- Va hombre, no te quedes conmigo. Me estás vacilando...

(Aquí va ser quan em vaig treure el DNI de la cartera i li vaig deixar perquè se'l llegís)

- Vaya metida de zamba... Bueno... Los que yo conocí... Con los que yo traté...

I jo continuava intentant demostrar que el seu comentari no m'havia molestat en absolut.

- Claro es que deviste ir a la zona de Cala Marçal.
- Qué va! Estuve trabajando en el HPC. Y la gente me pareció muy chunga... Sinceramente... Digo en general, ya me entiendes...

I sabeu què, en realitat, i en bona part, si que l'entenia.
Però ja és mala sort, pobret, que de tots els Mallorquins a Madrid, curiosament em trobés a mi. Coincidències de la vida.