Últimament duc un ritme de vida bastant frenétic i dinàmic... A la vida em passen coses contínuament i això és bo, en part, perquè em sento més viu. Ara ja fará més de dos mesos que vaig anar a veure una película i fins ara no he tingut temps de parlar-ne. I com que m'agrada parlar (encara que no interessi a ningú) de tot el que veig al cine, aquesta no s'escapa, encara que sigui tard...
Per Desembre vaig anar a veure Eragon. Alguns diuen que només és una adaptació més d'una altra novela (o nissaga de noveles) inspirada, una vegada més, en la ja fantàstica nissaga de Tolkien. De fet és la primera part d'una trilogia anomenada El Llegat (que estrany...) i que es composa de Eragon, Eldest i Empire.
De la película Eragon no en puc dir massa coses.Els actors principals no son gaire coneguts (i ves per on, això sol dotar les películes d'un encant especial) i que els actors secundaris compten amb noms de l'altura de Jeremy Irons o John Malkovich.
L'actor principal, Edward Speleers, era un gran desconegut (almenys per mi) i crec que ho fa prou bé... Sap fer evolucionar el paper del seu personatge bastant bé.
L'actriu que fa la rèplica a Speleers és Sienna Guillory (foto), protagonista de Helena de Troya i que també ha aparegut a películes com La máquina del tiempo, Love Actually o Resident Evil: Apocalypse. L'actuació de Sienna Guillory a Eragon no és massa lluïda, en bona part perquè el paper no dóna per més, a diferència del de Speleers.
L'argument, original en certa mesura... No en parlaré per no desvelar-lo a aquells que encara no l'hagin vist i encara tinguin intenció de veure-la... En cap cas té la grandesa de la trilogia del Senyor dels Anells, però crec que millora la primera de les Crónicas de Narnia. Per si sola és una película moguda, dinàmica i que satisfà l'espectador que busca espectacle, mitologia i acció amb bons efectes especials. Ara decebrà i molt als amants dels bons guions: de tant en tant, i especialment en els moments clau, es deixen anar unes frases fatalistes impressionants no son massa efectives o son tremendament forçades. Aquesta és la crítica negativa més significativa que puc fer a la película.En definitiva és una bona película (dins el seu gènere) que entreten molt. Res criticable per estar basada en un llibre escrit per un noi de 23 anys (crec que es diu Christopher Paolini).
ho sento pero ara et vag a rectificar una munt de coses:
ResponEliminaL'autor del llibre té 23 anys però l va començar a escriure amb 15 anys.
Jo aquesta pel·lícula no l'he valorat en si com a pel·lícula si no com a respresentació del llibre i és completamnet dolentíssima per aquests motius:
1-En el viatge, hi ha un punt molt important que no surt i és que van a parar a un poble i troben un munt de gent morta apilonada i a sobre de tot un nadó amb una llança al cor i un corb que se li menja la cara. És aquí on Eragon fa servir màgia per primera vegada, no a Daret com relata la pel·lícula. A més a més a l'eragon li llegeixen la memòria a Teirm, no a al mateix Daret, i a Daret també es troben un personatge que esdevindrà important: Jeod cames llargues. Entenc que la pel·lícula no pot ser eterna però tampoc és per ajuntar tantes coses en un sol moment i a més a més salter-s'en.
2-Els Úrgals a el llibre els descriuen com a monstres gegants i peluts amb banyes, no com humans bèsties!
3-Quan rescaten Arya, no està concient i a més a més disputa entre la vida i la mort, en canvi a la peli, està perfectament.
4-Quan arriben a Tronjheim a la peli sembla que arribin i en un moment comenci la batalla i no, en realitat si estan setmanes. a dintre Tronjheim hi ha aquestes errades:
-En Murtagh el fiquen en unes masmorres de luxe amb llibres, escriptori, llit, bater... no en una gàbia improvitzada.
-Quan arriben, Eragon i Saphira, fan una "passarel·la" i Eragon beneix una nena, fet que serà molt important en el futur.
-No pressenten un personatge importantíssim que serà un gran amic d'Eragon: Orik el nan, que a més, havia de sortir perquè erael guia d'Eragon que en teoria li havia de pressentar el rei dels nans, personatge que surt lluitant amb una mena de tòtil qu en el llibre és un martell.
-Ara descriure la lluita de l'ombra a la peli, i després al llibre.
Peli: Saphiras i Eragon lluitan conta l'ombra junts i ella convoca una mena de força meligne que li fa de muntura. Al cap de molta lluita Eragon aconsegueix trevassar-li el cor amb l'espasa. Eragon es queda inconcient i quan desperta està perfectament i veu que Arya marxa uns dies.
Llibre: Els dos combatents es troben sota una mena de joia gegant i allàlluiten. Quan Eragin està a punt de morir, Saphira, muntada per Arya, destrueixen aquest diamant, cosa que distreu a l'ombra i Eragon aconsegueix travessar-li el cor, però l¡ombra li haaconseguit fer un tallmeleït amb màgia abans de morir. Quan Eragon està inconcient, sent un pressència que s'anomena El Savi de Dolo L'Egarrat que està Sencer que el crida i que li diu que vagi a Ellésmera, la ciutat dels elfs, a completar la seva instrucció coma genet (això ja és intolarable). Quan es desperta, no està perfectament, més aviat no es pot moure i el tall li fa molt mal.
Joan Genís, et recomano que el llegeuxis i després m'envies un e-mail dient què penses.
ermoto_154@hotmail.com
Ernest,
ResponEliminamoltes gràcies pel teu comentari crític amb la película... Suposo que m'hauré d'apuntar el llibre a la llarga llista de llibres pendents de lectura...
Abans però hi ha el Senyor dels Anells, que reconec que encara no he llegit...
Evidentment el meu comentari és un comentari de la película en sí, com a pel·lícula, sense entrar en la seva qualitat com a adaptació del llibre. Això és obvi perquè no l'he llegit...
Per aquest motiu valoro molt la teva aportació... Així els possibles lectors interessats en valorar les diferències entre pel·lícula i llibre veuran la seva curiositat satisfeta.
De totes formes he de reconèixer a títol personal que crec que és un deure i no un recurs que les pel·lícules que adapten llibres aportin un gra d'arena diferent a la història... Quan vaig a veure una peli d'un llibre que he llegit prefereixo que les pelis continguin un tret diferencial, una aportació adicional que faci la película quelcom independent....
Suposo que és perquè crec que un llibre és inimitable... En format i en esforç.
es que aquesta peli més que una adaptació del llibre sembla una pelicula totalment diferent agafant unpessic del fantàstic llibre de paolini
ResponElimina