Madrid Antic: més dies de turisme

Un altre post per als amants de les aventures tontes i el turisme.
L'altre dia vaig proposar una ruta per Madrid. Avui en proposo una altra per la mateixa zona, el Madrid Antic, el pre-borbònic.

El meu entorn sempre m'ha fet mirar Madrid amb recel... I ara he de reconèixer que Madrid té la solemnitat de la capital del que un dia fou un gran imperi. La solemnitat i les dimensions d'una gran capital. I això pot ser una virtut, però també pot ser un inconvenient. En realitat per a mi és un inconvenient quan això es tradueix en multituds insuportables, en hores i hores per transportar-te d'un indret a un altre, o amb un ambient més fred i inhumanitzat. Però la grandesa i la bellesa arquitectòniques d'alguns edificis realment compensa el fet de passar uns anys visquent per aquest indret. (A més la feina val la pena).

Avui ens ubicarem per començar a la Plaza de San Francisco, al final de la Calle de Bailén. Allà hi ha la majestuosa Basílica de San Francisco el Grande. La va fer edificar Carlos III el 1760 (estil Neo-Clàssic) a sobree un convent franciscà. Per 2 o 4 euros segons tarifa es pot visitar la Basílica acompanyats per un guia que explica els perquès i els coms de la Basílica. Una Basílica que depen del Ministeri de l'Interior i que per desgracia ara mateix està plena d'humitats que fan malbé els frescos de la inmensa cúpula. Una visita molt interessant que, vist el que et demanen per entrar-hi, ja podria estar molt més ben conservada.

Sortint de la Basílica a mà dreta queda la Calle de Bailén. L'agafem uns metres fins que es veu la també majestuosa i immensa Catedral de la Almudena (tancada per obres només uns dies després que jo la visités). L'esmentada Catedral queda a mà dreta i poc abans d'ella hi ha uns restes que s'han conservat de la Muralla Àrab de Madrid. Curiosament la Muralla està en un recinte "tancat" ple d'àrabs i aparents "Sense Sostres". La Catedral, que es va començar a construir el 1879 i no es va acabar fins el 1993 (any en el qual va ser inaugurada pel propi Papa), és d'estil Neo-Gótic i fa bona parella amb el Palacio Real.

El Palacio Real s'aixeca just al costat de la Catedral. El Palacio Real és enorme, i REALment val la pena de visitar. En un turó amb vistes al Manzanares, va ser aixecat a sobre de les cendres d'una fortalesa reial que es va incendiar pel nostre ben(?)volgut amic Felip V l'any 1734. Bé ell va començar, ja que la seva construcció durà 26 anys. Aquest palau va ser emprat per la família reial fins a l'abdicació d'Alfons XIII i encara és emprat ocasionalment per raons d'estat i diplomàtiques. A més de les seves impresionants dimensions, destaca la bellesa de les diferents decoracions de les seves cambres. Tampoc té pérdua la sala d'armes, on els amants de l'época medieval i l'época de mitologia es posarien les botes: armadures, armes, alabardes, ballestes, espases, i armes d'altres països... Un col·lecció d'armes realment deliciosa. Iniciada per Carles I (y quinto de Alemania), i conservada i contribuïda per tots els seus successors...
La Farmàcia Real també és impressionant, pels instruments de destilació i altres procediments físics/químics; i pels milers de pots i potingues que contenen mils i mils de substàncies més o menys estranyes... Em faltava alguna bruixa per allà. I bé, no m'hauria molestat que la iLòGiCa hagués estat allà per explicar-me cuatre o cinc cosetes. :D Evidentment el plat més fort són les cambres del palau en sí... Realment valen la pena.

Quan es surt del Palacio Real, realment s'està molt cansat i lo ideal és menjar alguna cosa. El que no recomano és anar a un Burguer King. En qualsevol cas, sortint del Palacio Real, just al costat hi ha la Plaza de Oriente, al mig de la qual hi ha una estàtua equestre de Felip IV. Després de seure una estona i recuperar forces amb bons aliments, seguint Calle de Bailén amunt hi ha el Palacio del Senado, i al costat el Monasterio de la Encarnación. Aquí, de forma gratuïta amb carnet d'estudiant, t'obsequien amb una visita guiada. El Monasterio és un convent Augustí fundat el 1611 per Margalida d'Àustria, dona de Felip III. La principal atracció d'aquest Monestir, és, casualment, un vial de sang de St. Pantaleó assecada que cada 27 de Juliol es licua. Va ser molt curiós perquè jo havia sentit a parlar d'això a la TV però no ho havia vinculat amb el Monasterio fins aquell moment. El guia va fer un auto de fe i a mi em va agafar un somriure que em va trair... Ho sento, soc científic... I per molt que les càmeres de Telemadrid (la televisió privada pagada per tots els madrilenys (com més veig Telemadrid més enyoro TV3 (i entenc perquè en Matas vol eliminar-la de les illes en substitució de IB3, (que ve a ser Telemadrid- IslasBaleares))) ).
Ja he perdut el fil. Deia que per molt que les càmeres de Telemadrid vigilin el vial les 24 hores del dia 27 de Juliol i es vegi com es liqua la sang en directe... Jo... Que cadascú pensi allò que vulgui.

Sortint del Monasterio de la Encarnación un es pot plantejar anar-se'n a casa a dormir el cansament d'una jornada ben intensa, o optar per fer una última volta abans de retirar-se. Si aquesta és l'opció escollida, l'indret ideal és el Campo del Moro. Per arribar-hi s'ha de seguir C/ Bailén amunt fins trobar l'encreuament amb la Cuesta de San Vicente. Es pren la cueesta a mà esquerra fins al Paseo de la Virgen del Puerto i allà un altre cop a l'esquerra fins trobar l'entrada al Campo del Moro que queda també a mà esquerra. El Campo del Moro son uns jardins enormes, una espècie de Parc, molt agradable per fer una caminada. La història d'aquest Campo és molt curiosa i diversa. El 1109 l'exèrcit àrab, liderat per un tal Ali ben Yusuf, hi va alçar un campament (d'aquí el nom). Més tard el camp esdevindria en un camp de justa per als cavallers cristians. A finals del segle 19 va ser emprat com a jardins per a l'esbarjo de la canalla reial, ambientat a l'estil anglés. L'any 1931, durant la Segona República, va ser obert al públic i tancat de nou per Franco. No va tornar a ser obert fins l'any 1983.
La veritat és que ara mateix no val la pena ser visitat perquè està totalment deixat de la mà de deu (no sé si és per ser hivern o per què). El cert és que estava gairebé "abandonat"...

I dit això, una bona jornada de turisme d'aquest que et deixa fet pols, tan acabada com tu. :)