Diumenge a Foravila

Foravila és un mot que, almenys a la meva Mallorca, vol dir tot allò que queda més enlla de la ciutat (fora-vila)... I aquí s'ha d'entendre que la ciutat és, com no podia ser d'altra manera, Felanitx.

Diumenge passat idó, vaig anar a passar el dia a foravila... A una casa "de pagés" d'uns dels cosins de ma mare... I allí hi havia tota la família... Els meus padrins (avis), la tia de ma mare (germana del seu pare), els seus cinc fills (cosins de mamare) i els seus vuit nets (cosinets segons meus)... A més dels meus pares i jo, net únic que soc...

I un Diumenge no pot passar-se millor... Els no limitats gastronómicament empeçolant-se caragols un darrera l'altre i jo... Limitat com sóc, disfrutant de la senzillesa de la carn torrada (llom de porc, panxeta, salsitxes, butifarrons...) amb el millor format: acompanyada de un pamboli (també conegut com pa amb tomàquet)... Bé, això i la picada de pizza casolana, coca de verdura i unes patatetes xips... Vaja que he pegat una panxada...

De totes formes menjar bé és imprescindible quan s'està a foravila envoltat de nins petits que només pensen a esgotar-te física i mentalment.

Més enllà de la gastronomia... Últimament he descobert la part més rural de mi mateix... El truc era senzill, anar vestit amb la roba més vella i sense problemes a l'hora d'embrutar-te. Així el fang, o la pluja persistent durant tot el matí treuen el teu tu més salvatge i menys higiènic... Bé, val a dir que la taula de tenis-taula també ha triomfat...

No sé si he esmentat que ha plogut durant tot el matí, però com era temps de preparar el dinar i mengar-se'l, en realitat no ha estat tan greu. Sobretot perquè l'horabaixa ha vengut regalat amb un sol fantàstic sota el braç... Un temps perfecte per anar a fer una volta amb els meus cosinets tot cantant cançons oblidades dels Pets, de Lax'n'Busto, de Lluís Llach, d'UC, d'Ocults i molts altres... Totes elles ja mig oblidades pels devastadors efectes de l'edat...

I després, un parell de partides adicionals de tenis taula... (Joder, almenos puc afirmar que mumpare encara fa bé alguna cosa: juga bastant bé al ping-pong, tant bé que és l'únic que m'ha guanyat sempre... :D)

I així, rubiol darrera rubiol, ensaïmada darrera ensaïmada, un Diumenge ha passat, obsequiant-me amb un fantàstic i relaxant dia foraviler...

Ho he de fer més això, jo!