Segna a Madrid o la brisa marítima refrescant

Una setmana després de la Casa Rural, vaig tenir la sort de rebre la fantàstica visita de Senga... A qui també anomenaré Realitzadora.

Senga és una persona importantíssima a la meva vida. Sempre tindrem Venècia.
Però també tindrem sempre una amistat especial... Que perdura en el temps... Que ha sobreviscut anys de no tenir cap contacte en absolut. Una amistat d'aquestes vertaderes. Fomentada en una comunicació excel·lent. Sabem perfectament tant l'un com l'altre que nosaltres podem parlar de tot, d'absolutament qualsevol tema. Sabem que podem confiar l'un en l'altre. I que en cas de dificultats podríem comptar l'un amb l'altre.

La visita de Realitzadora des de Barcelona va ser com rebre una ràfaga d'aire del mar, fresc, humit i salat. Una brisa marítima refrescant!

I a més vàrem descobrir que els dos som uns fiesteros de la óstia...
Després de deixar els seus trastos a casa, várem anar a sopar una mica d'unes tapes, acompanyades d'unes canyes a la Plaça del Dos de Mayo. (Plaza del 2 de Mayo). A Malasaña.

I un cop a Malasaña vàrem anar de pub en pub i de copa en copa... Ballant sense parar, xerrant i rient. I ballant i bevent i rient... Així passà la nit...

Mirau quina pinta que tenia! Aquesta foto me la vaig fer a un lavabo d'un bar de Malasaña...

Després de dormirla ben dormida, al dia següent continuàrem parlant. Compartint amb paraules les nostres respectives vides, ja que les circumstàncies ens porten a veure'ns aproximadament cada mig any. És a dir dues vegades a l'any. I quan ens veiem hi ha molt per a contar.

Aquesta vegada... Jo parlant de ldm a qui diré LaDesaparecida a partir d'aquest apunt.
Ella parlant d'un belga i del seu passat. Aconsellant-nos. Escoltant-nos. Parlant sense embuts. Sense tabús. Estic tan orgullós de la connexió que tenim...

Hores i hores de parlar amb confiança.

A més heu de reconèixer que és una al·lota guapíssima, no trobau? (foto) Bé a mi m'ho sembla!

Per desgràcia dissabte al vespre jo perdia la seva custódia, que passava a ser "propietat" d'una altra amiga seva que viu també a Madrid... Per l'intercanvi de custòdia vàrem prendre una birra també a un bar de Malasaña i jo ja em vaig enretirar cap a casa meva. Amb un regust d'haver passat unes hores fantàstiques amb una persona intrèpida, aventurera, inteligent i amb moltes inquietuds. Clar que com tothom, té tendència a acomodar-se.

I així acabà la història del cap de setmana... Clar que diumenge jo tenía partit de futbol... I no hi podia faltar... I a més a la seva amiga també la veu poc, així que no vaig anar amb elles per deixar-les la seva intimitat (sempre és diferent per molta confiança que hi hagi el que s'explica si entre dues persones si hi ha altra gent present o no).

Ara només falta saber quan la tornaré a veure!
Per cert, heu vist quines fotos més xules fa el meu iPhone!!!!!????