The Immoral Mr. Peas de Russ Meyer

En aquest blog ja he parlat múltiples vegades del gran Russ Meyer (Part 1, Part 2) i d'algunes de les seves películes. Avui amb l'excusa de l'última d'aquest home que he vist, "reciclaré" un texte molt interessant que he trobat a Internet (aquí):

Als anys 50, quan els espectadors de cinema masculins començaren a desitjar dosis de nuesa femenina, freqüentment acudien a les "camp movie" nudistes -- un gènere "para mayores" que presentava els nudistes com un conjunt de noies sanes, felices i amants del voleibol. Gràcies a la suavització de les regulacions de l'obscenitat als anys 50 als EEUU, aquestes películes (amb títuls de l'estil de "Diari d'una Nudista" (Diary of a Nudist) o "Tal com la natura volia" (As Nature Intended) s'anaren escorrent de les mans dels censors cap a les sales de cinema del país nord-americà.

Per a cineastes visionaris com al jove Russ Meyer, les "nudist camp movies" eren una gran decepció. Meyer era un fotògraf amb molt de talent el treball del qual havia arribat a aparèixer a la revista Playboy. Estava axostumat a fotografiar dones boniques, però les dones que apareixien a les películes nudistes eren ordinaries. Així, l'any 1959, Meyer reuní fons suficients per realitzar una película pròpia, una película que s'enfoqués a dones molt boniques i molt ben dotades en diversos estadis de nuesa. Aquella película, The Immoral Mr. Teas no feu cap pretensió de presentar la nuesa com una opció d'estil de vida, com feien les películes de camp nudista. Es tractava simplement de veure dones boniques despullades.

Per culpa de películes com The Immoral Mr. Teas, l'era de les belleses nues va nàixer. Part comèdia part exhibició, la película típica es basaria en un senzill treballador que fa les seves rondes diàries, tot trobant-se una gran varietat de dones despullades o casi. Per cert! A la película no hi passa ni una sola escena de sexe, ni implícita ni explícita!

The Immoral Mr. Teas (L'inmoral Senyor Teas)
Mentres la major part de les películes de noies boniques despullades tenen bona part de la comédia més trista que es pot veure, la comèdia de la cinta The Immoral Mr. Teas es freqüentment inusitadament efectiva. Es centra en els ensurts d'un repartidor encarnat en Bill Teas. Vagi on vagi, és incapaç de treure's les dones despullades del cap. I si veieu les dones que es troba en les seves rondes diàries, difícilment el culpareu. Quan fa una entrega a un dentista, l'infermera li ho agraiex desde l'escriptori amb la seva brusa mig descordada. Quan arriba l'hora de dinar, la cambrera s'inclina fins a tal punt que Mr. Teas gairebé ho pot veure tot. I quan torna a la oficina central després d'un dia dur de feina, la secretaria... I quina secretaria!

Pits, melons, mamelles. Son a tot arreu. Mr. Teas disfruta mirant-los, peró això és tot el que és capaç de fer... Mirar. De la mateixa manera que la majoria de caràcters masculins de les películes nudie-cutie (de belleses despullades), Mr. Teas es completament inefectiu. Fins i tot en somnis és incapaç de pensar en el contacte físic amb les dones. En el seu lloc, ell té somnis estranys però estilitzats que tenen lloc en escenaris de dibuixos animats. Els seus somnis contenen, es clar, dones despullades, però només són allà per ser mirades.

Personatges inefectius com Mr. Teas esdevindrien un segell característic de les películes de nudie-cutie. Gràcies a aquests infantils personatges masculins, les películes podíen mostrar dones despullades sense mai insinuar que l'objectiu era sexual. El personatge principal podía empegueir-se amb l'anatomia vista, però mai no perseguiria els seus desitjos sexuals. De fet, segurament sortiria corrents en direcció contrària. Per exemple, quan Mr. Teas tira la seva canya de pescar a un llac, una dona estirada al seu costat per bronzejar-se de cop es treu la part superior del bikini. I què fa Mr. Teas? Es tira a l'aigua per sortir nadant en la direcció que més l'allunya d'ella.

Fins i tot la feina de Mr. Teas es un acudit. El veiem vestit en un trajo i una "pajarita" mentres se'n va a treballar. Entra a l'oficina i aviat emergeix vestit en amb un mono vermell i empenyent una bicicleta. El narrador omnipresent (a aquesa i a la major de les películes Meyerianes) conjetura que deu estar repartint isótops radiactius que farán el país invencible a un atack enemic. Però aviat es descobreix que el que realment reparteix són sets de dents postisses.

La nuesa a The Immoral Mr. Teas està flotant a mig camí al llarg de la película. En aquest punt, possiblement com a resultat de la reacció d'un xut de Novocaina al dentista, comença a tenir somnis recurrents: una cambrera despullada neteja taules mentres ell es menja una síndria, una infermera despullada assisteix a un dentista que extreu un dent de la mida d'una bana de cèrvol a Mr. Teas, etc.

Però ell s'intenta relaxar amb la pesca, però quan fa la migdiada, un trio de belleses despullades s'instal·la aprop d'ell i comencen a fer soroll. Mr. Teas, s'amaga entre els arbusts per mirar més d'aprop a mesura que elles juguetegen i naden al voltant d'un arbre, xipxopejen a l'aigua i fan soroll amb una guitarra. Mentrestant, el narrador fa comentaris sense sentit (i còmics): "Els metges han afirmat durant molts anys que bronzejarse en quantitats mesurades i controlades té un efecte molt benefical en el cos humà. La llum del sol també és molt important per la fotosíntesi i l'evaporació, que eventualment causa la pluja". A vegades, Mr. Teas s'esmuny fins a només uns metres de les dones. Això és part de la gràcia de les películes nudie-cutie: pretenen que els personatges masculins són pràcticament invisible i que podien ensopegar innocentment amb dones despullades. I quan ells queien presa dels seus desitjos, com quan una dona dóna una mirada seductora a Mr. Teas i el convida a seguir-la cap a dalt d'unes escales, els resultats eren freqüentment absurds: en aquest cas, la dona només està interessada en planxar l'uniforme vermell de Mr. Teas.

The Immoral Mr. Teas no és en absolut una película sofisticada, sinó una película inundada d'un extrany tipus d'encant.