Bé, de la LóGiCa sí que en sé coses de tant en tant. Però de la Relació... Bé... Per tercers...
Aquell dia varem quedar per fer unes cocacoles a la Plaça de la Concórdia. Una plaça que ja està marcada per records tristos, però que en té molts de bons. Sense anar més lluny, per bon record, passar una estona allà amb elles, i escoltar les seves preguntes:
- Joan Genís, creus que trobarem un home que ens estimi de veritat algun dia?I jo preocupat per la pròpia pregunta, especialment provenint d'elles. ;D
-------------------------------------------------------
PS: Aquest matí me'n vaig a disfrutar Ginebra... I a la tarda, camí a cotlliure!
No he arribat a Colliure.
ResponEliminaHe abandonat la carretera a Perpinya per retornar als inicis. El tren.
El que haviq de ser un viatge iniciatic ha estat el viatge final de quelcom que semblava una amistat pero que nomes n'era mitja.
I ara el debat sera entre explicar-ho i no explicar-ho. El mal ja esta fet i no es poc. I, de vegades, no hi ha volta enrera.
Carai, quin misteri
ResponEliminaPotser si que hi ha volta enrera. Tot i que els esdeveniments han estat erratics...
ResponEliminaNo pillo res, arribo desconnectat 100% de Praga i veig que he de posar-me al dia de les Joan Genís Chronicles
ResponEliminaEs normal... De fet l'ambiguitat és intencionada.
ResponEliminaJo et feia a Alemanya, ara llegeixo que estaves a Barcelona, però que pujaves a un tren a Perpignan, i, a sobre, algo de Collioure... quin lio nen, l'ambigüitat, a part d'intencionada, és un jaleo
ResponEliminaEn efecte era a Alemanya, però com ultimament tinc moltes coses a explicar al blog, les dosifico i això crea un decalatge temporal, doncs aquests dis estic parlant de les meves aventures a l'Octubre a Barcelona... Que va ser quan vaig anar al concert d'Skalariak que he estat explicant aquests dies...
ResponEliminaEs el preu del diferit. El comentari en canvi fa referencia al viatge actual. D'aquí la ambiguitat. Pero el misteri ha servit per intercanviar 4 comentaris amb tu, ha valgut la pena jeje