Avui una petita nota d'aquesta singular película d'humor negre britànic excepcional.Quan dic excepcional em refereixo al tipus d'humor més que a la película. Cal reconèixer que la película és correcta. En cap cas la calificaria com una de les millors comèdies de l'any cinematogràfic. Però sí que puc dir-ne quatre coses bones.
Primer una introducció per posar-nos en situació. A mi hi ha una cosa que em desagrada especialment, que són les escenes massa recomplicades i fregant l'absurd en la que la gent sempre opta per la solució més ilógica per intentar provocar un riure atribuible en major mesura als nervis provocats a l'espectador que a la comicitat de l'escena en sí.
Dit això el primer que he de reconèixer que és una película ascendent.... El sostingut fil de serietat de l'ambient es va degradant progressivament en el més pur estil de l'escola britànica, oferint pinzellades fantàstiques d'humor sostingut. (En Ja benmoll :D )
L'actor principal, ho broda. Senzillament. Aconsegueix que el seu personatge evolucioni progressivament fins a esclatar en un huracà de rialles... Les situacions absurdes no cansen, es resolen per la via divertida però sense abusar de l'absurd. I alguns dels actors estan genials...
El que pot provocar una mica de estrés!
Una película raonablement entretinguda i còmica de la mà de Frank Oz, també director de películes com "In & Out", Un par de seductores, La pequeña tienda de los horrores, Esposa por sorpresa, la original Bowfinger (el pícaro), i per mi la millor del seu repertori: Las Mujeres Perfectas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada