Sembla estrany que a aquestes altures de l'any (en ple Octubre) em posi a parlar de les vacances d'estiu...
Potser només és un intent de la meva ment de reviure bons moments... Per això sempre parlem de la infància, parlem del passat, i de totes les pròpies aventures solem recordar sempre amb més apreci aquelles que ens resulten més agradables a la memòria...
Aquest estiu ha estat el primer estiu de la meva nova vida de treballador. Això vol dir que ja no tindré, segurament, mai més, unes vacances dignes (de més d'un més) a l'estiu. I ja, aquest estiu, només n'he tingut 15 de dies de vacances.
Ara bé, de vegades és millor pocs dies i ben organitzats que dos mesos estirat a un sofà sense fer res... I la gran il·lusió d'aquest estiu va ser la visita d'un amic meu de l'ànima... El meu fantàstic amic El Perno. Ell i una amiga seva varen venir, per la meva alegria, de turisme a Mallorca durant 5 dies...
De l'ensurt del primer dia millor no en parlo (eh que no Perno! es que ets un desastre!!!!). Però va valer molt la pena. Perquè vàrem fer turisme amb molta gràcia per la illa... Visitant alguns llocs que mai no m'hauria esperat visitar... I això em porta dues reflexions.
La primera és que soc afortunat de tenir amics com El Perno. Un futur gran investigador i una excel·lent persona...
La segona és que anem bojos pel turisme, per viatjar i descobrir llocs, però acabam sent extranys a la nostra pròpia terra. Perquè sovint menyspream la bellesa que tenim aprop i només li prestam atenció quan feim d'amfitrions per a convidats (i encara). Amb El Perno i companyía a més de visitar els indrets habituals per a mi, he descobert altres indrets i racons... I no és la primera vegada que em passa darrerament...
En definitiva, és molt important que valorem i cuidem les riqueses de casa nostra... Això ens ajudarà a valorar millor les coses que descobrim a fora. Cal dedicar, de tant en tant, a ser turistes a casa nostra. I si és amb un bon amic al costat, millor!
Turismo na nossa própria terra, sei bem o que isso é! Depois de sair do meu país comecei a dar mais valor ás pequenas coisas que nele existem. Sempre gostei muito de lá estar e viver, e é sempre bom regressar e estar com os amigos e com a familia e ver o que mudou durante a nossa ausência, fazer turismo e ver as belas coisas que ele guarda. Infelizmente há muitas coisas que säo desvalorizadas e deixadas ao abandono, coisas belas que säo a história e a cultura de uma cidade, de um país, e isso dá-me muita pena. A mentalidade das pessoas tem de começar a mudar señ um dia apenas teremos betäo á nossa volta...
ResponEliminaTienes tanta razón Patricia, que sobran más comentarios. :)
ResponEliminaJoaaan tens tota la raó! Sóc un desastre. La culpa la té la gent que fa servir notació horària de 0-12 i no de 0-24, com ara... com ara jo? xD
ResponEliminaAquest estiu ha estat ben interessant, eh? He pogut comprovar la gran paciència que tens davant de segons i que tenim davant de tercers, tot i gaudint del descobriment de racons, raconets i raconassos de la teva gran terra. Espero que no hagis oblidat que has de venir a visitar la meva! T'espero, ja saps que a l'Empordà no deixa mai de bufar! Tots bojos, allà!
Una abraçada ben forta, segueix descobrint nous horitzons a la teva illa.
Ai, Perno, les notacions horàries... Bé, les notacions... Són la font de tants de mals les notacions. No has sentit parlar d'aquella sonda espaial de l'agència europea, en la qual la peça que mesurava la distància al terra ho feia en milles i la que controlava els sistemes ho feia en metres... La típica chorrada britànica va costar a l'agència espacial europea un colló de diners (i l'humiliació pública, es clar).
ResponEliminaLa paciència, Perno, es quelcom circumstancial i transmutable. Fa poc, per primera vegada en la meva vida, he hagut de reconèixer-li a una persona que la seva amistat ni m'aporta res, ni la desitjo. És una sensació molt dura. Però va com va. En canvi, d'altres persones després de la que han tingut amb mi, com tu, no podrien trobar mai el camí per fer-me-la perdre. :)
Així que constin dues coses. La primera es que m'encanten els bojos si són com tú! La segona es que tinc perfectament clar que et dec una visita. Només falta trobar el moment adequat.
Una enorme abraçada.