Terra venuda, Lluís Maicas

Terra venuda
En el cim del turó,
talment mugró de pit de dida
que alleta infant de ventre
estrany i serva lletrada i placenta,
magre calostre per a la seva ventrada,
oneja el brancam d'un oliver, la soca
estellada, eixuta l'arrel de saba
privat del pigment de la cendra.
No coneixen les fulles
el consol del ruixat, ni els pinyols
la carn dela fruita,
només la soledat de la closca.
El torrent que xapa el blau de la penya
i s'arrossega com una colobra
en el suplici del buit,
beu la set dels gorgs,
que l'aigua la vengueren els aiguaders
abans de baixar dels niguls.
No el banyarriquer xuclà les venes
de les alzines de la garriga,
ni la processionària no devastà la pineda.
No violà el llater
els secrets de la trena
dels brins del garabaió, ni ornaren
betlems cireretes de pastor,
gotes de sang
que el brusc cedeix a les espines,
ni el suc
de les arboces no embriagà el seny
dels anyells, ni extravià el vol
dels tudons,
que un camp de golf
necessitava catifa de gespa.
No fou la mà dels corrents
que capgirà el decurs dels alguers,
ni els temporals no esbucaren els escars
on els llaüts es marfonen els migdies
amb la remor de l'embat
i de les ones.

Terra venuda
La terra borda (2004)
Lluís Maicas