TMNT

TMNT són les inicials de "Teen Mutant Ninja Turtles".

I també és el nom d'una sèrie que va substituir aquella mítica "Les Fabuloses Tortugues Ninja". Jo vaig crèixer mirant aquesta divertida série de dibuixos animats, basada en la vida de cuatre tortugues antropomórfica com a conseqüència d'una mutació genètica causada per una substància química. Les tortugues, deixebles d'una rata també mutada que exerceix de sensei, de pare i de mestre de les tortugues en el món de les arts marcials...

Però per més originalitat, les tortugues tenen cadascuna la seva especialitat ninja i el més original de tot, cadascuna reb el nom d'un famós artista italià:
- Leonardo, líder de les tortugues i especialitzat amb les katanes. (Anomenat així per Da Vinci)
- Raphael (per Raphael Sanzio) és el noi dolent i domina dues "sai" una espècie de dagues amb tres punxes.
- Michelangelo (per Buonarroti) és el noi còmic i d'esperit més lliure. Domina els "nunchacs".
- Donatello (per l'escupltor) és el geni technológic i porta un bastó.

Les tortugues sempre han anat acompanyades del seu mestre Splinter, de l'April O'Neil, una humana que ha fet de reportera, d'assistent de laboratori d'un científic boig, i de mil coses més... I finalment de Casey Jones, un enemic que esdevingué un dels millors amics de les tortugues... També un vigilante lluitador amb màscara i stick de hockei.

Feta la introducció als personatges, la història breu. Apareguts l'any 1984 al món del còmic de superherois, del que en beu i al qual parodia, i extesos com una plaga a tots els mitjans. La sèrie que em va enganxar en la meva infantesa data del 1987.
Al 1990 aparegué als cinemes la primera película, curiosament seguint l'èxit del videojoc. La película, TMNT, la qual vaig anar a veure al cinema, fou molt divertida i oferia les innovadores técniques de titelles de Jim Henson. És una de les primeres películes que vaig anar a veure al cinema. El meu pare m'hi va portar. (Que després no digui que no agraeixo les coses que fa per mi! Fa 17 anys i encara me'n recordo! Tant que el cinema al qual vàrem anar ja no existeix!!!). La película presenta l'orígen de les tortugues, i la seva conaixença de April i de Casey... I les seves primeres confrontacions amb el seu gran enemic, l'Shredder i el seu Clan del Peu.

Un any més tard aparegué TMNT II (1991), que no obtingué, ni de bon tros, els bons resultats de taquilla de la seva predecessora. En aquesta entrega amb nous personatges, continuen lluitant contra l'Shredder, el Clam del Peu i nous mutants creats per la mateixa substància que creà les tortugues mutants. A aquesta entrega les tortugues aconsegueixen acabar amb la vida de l'Shredder (més conegut com el Trinxant a Catalunya).

I ja al 1993 aparegué TMNT III, la menys exitosa de la nissaga, a la qual les Tortugues són transportades per un estrany artefacte als temps del Japó feudal, on es veuen involucrats enmig d'una lluita entre vilatans i un clam feudal ajudats per un anglés. Va obtenir unes crítiques bastant dolentes... I bé... Es pot veure reflexat en el fet que durant 14 anys no hi ha hagut més entregues... En canvi noves séries que prenien la història al final de les històries 2 i 3.

La veritat és que fins aquí només ha estat una introducció per a parlar de la ara coneguda com TMNT IV, una película sorprenent. M'explico. L'altre dia vaig anar al cinema (de l'altre dia fa aproximadament un més i mig o dos) a veure aquesta nova entrega de les meves tortuguetes. La veritat és que les meves expectatives eren ben baixes. M'esperava una película més, qui sap si recomençant la història amb nous efectes especials i un argument que deixés molt que desitjar. En canvi em vaig trobar amb una película d'animació 100% (millor això que intentar barrejar animació i realitat que de vegades canta molt) i la sorpresa més gran és que l'argument està molt ben elaborat i molt ben trenat. Parteix al final de les altres i tots els detalls de la peli estan molt ben cuidats. La qualitat de la imatge és prou bona, i els personatges humans no son realistes (quelcom que valoro) sinó molt estilitzats. A la película no li falta res: té argument, té monstres, té crisis internes entre les tortugues, té humor, i té detalls molt elaborats a nivell d'imatge i d'argument.

En resum, que si teniu la oportunitat de veure-la i teniu algun tipus de debilitat per les tortugues, us la recomano. És bastant entretenguda i està feta amb il·lusió i gust. L'únic que li falta és que els personatges de dues de les tortugues tenen poc paper i estan poc desenvolupats, ja que gairebé tot el protagonisme se l'emporta l'omnipresent pique entre Leonardo i Raphael. Aquest és l'únic retret que es pot fer realment a la película. Vagi per dit.