Tu la letra y yo la música

Ja era hora... Una comèdia romàntica que val la pena...
En un moment de la meva vida gairebé exempt totalment de qualsevol bri de romanticisme i afecte de cap tipus, una comèdia així ve bastant bé...

Ja que no es poden viure moments bonics en la pròpia pell, almenys veure que en la ficció hi passen coses boniques... I si a una bona recepta la cuines bé, el resultat és per a llepar-se els dits...

Tampoc vull dir que "Tu la letra y yo la música" (Music & Lyrics) sigui la panacea de les comèdies... Només que El guió és força bo i coherent... Amb dosis d'humor intel·ligent... Amb una Drew Barrymore més que acceptable i amb un Hugh Grant que brilla per sobre de totes les coses... La veritat és que Grant, acostumat ja a aquesta mena de papers, aconsegueix amb una (segons la meva opinió) gran actuació fer una caricatura d'ell mateix, tot representant el membre oblidat d'un grup de moda en l'escena pop dels anys 80.


I bé... Un bon guió... Unes actuacions decents... I uns gags que em varen fer impossible deixar de riure en el decurs de la película... En resum... Una comedia romàntica que val la pena.

En l'apartat femení, he de dir que Drew Barrymore no és precisament el meu estil de dona... Ara bé, de vegades està més guapa que d'altres... En aquest cas, tot i tenir un paper menys representatiu que Grant, té un posat hippiós anàrquic descurat que la fa molt sexi. Encara que a mi em serveix de poc. :D

Per deleitar els cors solitaris, una foto d'aquestes que naveguen per la xarxa.