Un escrit en prosa poètica plena de sentiments. De 1998... També recuperat de la meva antiga web.
Depressió
La paranoia paranoica de la passió, és l'amor desenfrenat que desenfrena el cor dels éssers humans fins al punt de fer-los embogir, com un desig indesitjat que pugna per sortir de la capsa a on està tancat. El cor humà és la màquina de la vida i no de l'amor, car aquest està regit pel cervell descabdellat del món de milers de colors que sorgeix de l'infinit del qual tansols es coneix que no se'n coneix res.
La passió paranoica ens agafa i ens fa embogir, possiblement mitjançant un instrument letal, uns ulls precioses que t'esguarden des del lloc més inesperat. La paranoia transforma la certesa en incertesa i fa dubtar de tot allò que t'envolta i de tot allò que no t'envolta.
El món viu com nosaltres el fem viure. Diuen que ningú no tria res de res però realment tothom tria. Tothom i ningú és lliure. El món és la porta a enlloc, lloc on res és real perquè res és res. La lluna és la pista, la llum a seguir, que ens encisa i encanta com una fada-bruixa malvadament bondadosa, i que ens fa embaladir davant l'embaladidora nit negra i estalada.
Ara és abans i el futur és el nostre present, la nostra llibertat, el que encara podem canviar. El temps no te sentit ni existeix: és un no res inventat per l'home per donar sentit a alguna cosa que encara no s'ha descobert.
La ciència és una eina molt important que ha caigut en males mans, en unes mans cobdicioses de poder i diners. Però la gent està enganyada perquè el poder real no és ni el social ni el polític, el poder real el tenim a dins, el poder realment valuós (i no en el sentit material) és el poder de la personalitat, el poder de la imaginació, el poder de la fantasia, el poder dels sentits, el poder pretesament inútil que dóna riquesa, emocions i misteri a la vida. Els diners són, com el temps i com la guerra, un invent inhumanament humà per quantititzar tot el que es pugui i tot el que no es pugui. Els diners són una institució supravaloritzada que no té cap valor real, malgrat el criteri erroni dels éssers humans. La guerra és la conseqüència de l'exageració humana del poder i dels diners.
La vida és una representació teatral on cadascú és el protagonista de la pròpia història. Nosaltres l'escrivim, nosaltres marquem les regles... Volguem o no. El futur és un horitzò llunyà que s'aproxima constantment però que té un final segur, allà, perdut a l'infinit.
Si et mires al mirall veuràs una lletra del Llibre de la Història.
4/08/98
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada