dilluns, de maig 28, 2007

La Maldición de la Flor Dorada, de Zhang Yimou

Què curiós! La película de Zhang Yimou més aclamada per la crítica, és la que menys m'ha agradat de les que he vist d'aquest home... I això que només he vist Hero (la primera que vaig veure amb iLòGiCa, per recomanació de Suprem, i que em va fascinar completament pel nou concepte de cinema que suposava per a mi) i "La casa de las dagas voladoras" (la segona i per mi la millor de les que he vist...).

Són películes plenes de color, on les arts marcials resulten més un motiu estètic, una dansa, que no pas un exercici de violència... En aquest sentit m'ha fallat un poc "La Maldición de la Flor Dorada", ja que en alguns moments considero que presenta escenes de violència exagerada i gratuïta.

Són películes plenes de dramatisme... I sovint de lliçons magistrals sobre la vida... No sempre evidents... De fet la majoria potser només les veig jo, però almenys jo les veig clares... I les causes perdudes... Normalment no falten les causes perdudes a les películes...

A tall d'spoiler (no exessivament greu, no us preocupeu si continuau llegint) us diré que, segons la meva opinió, "La Maldición de la Flor Dorada" parla de la traïció i de la fidelitat, i sobretot del poder i l'ambició... De la paciència...

En qualsevol cas no em va convèncer... Però no em faceu molt de cas, que una vegada més estava més pendent d'altres coses diferents a la película...

En el que sí que em vaig fixar, i en això coincideixo amb els crítics, hi ha dos actors que es menjen la película amb les seves interpretacions...

D'una banda Chow Yun-Fat, que feia temps que no apareixia per les sales de cinema (concretament desde la innecessària i banal però entretenguda "El Monje", una peli d'aquestes de serie B americanes al 2003). (Bé, em refereixo a que jo en tingués notícia perquè acabo de comprovar que, de fet, n'ha fetes dues entremig, però no en tenia coneixement)
Fa un paper d'emperador notable...

Però l'excel·lent se l'emporta Gong Li... (A la foto) Sense paraules... S'ha de veure.

2 comentaris:

  1. Home, la veritat és que no és la que ha tingut millors crítiques, més bé al contrari, queden molt per davant "La linterna roja" o "Vivir" o "Semilla de crisantemo", i a mi també em va entusiasmar la que diuen aborrida "El camino a casa".
    En qualsevol cas, no me la perdré, si és la tercera de la trilogia, no cal que m'agradi tant com les 2 primeres per a que m'agradi molt.

    ResponElimina
  2. A mi em falten totes les que menciones: de fet no he vist ni La linterna roja, ni Vivir, ni la Semilla del crisantemo. El camino a casa la tinc a punt de veure a casa...
    Si trobo un moment... :D

    JAL, una abraçada.

    ResponElimina