Estic emocionat. Ves per on he pogut rescatar alguns vells escrits de la meva vella pàgina web... És a dir, la primera web que vaig tenir entre els anys 1996 i 1998... Per tant espero que no demaneu massa a aquest escrit... Suposo que hi trobareu la sobèrbia i naïvitat d'un adolescent efervescent. En qualsevol cas, crec que a tall de curiositat històrica s'ha d'aprofitar l'avinentesa per recuperar els escrits més "interessants" d'aquella web... Aquest és el primer... Els dies a venir... Més!
En aquella època el concepte d'amistat planava sobre les meves confoses idees (de fet eren tan confoses que gairebé semblava que les tenia molt clares). (Val a dir que ara les tinc clares, justament perquè ho tinc tot confós).
Sobre l'amistat
Ja ho va dir
Una cosa que no entenc és que quan demostres la teva amistat o estima a les persones pròximes a tu, aquestes et refusen i/o s'en riuen de tu. Però
Mai es pot fer burla d'una cosa sense intentar cercar-li un sentit abans. De la mateixa manera tampoc es pot passar olímpicament de tot. Totes les coses tenen un sentit i sempre s'ha d'intentar veure. Una de les coses que més preocupa a la humanitat es trobar el sentit de la vida. Per trobar-lo primer has d'haver trobat un sentit a tot allò que t'envolta. Cada individu veu un sentit diferent a cada cosa, i de vegades dos individus diferents poden trobar sentits completament diferents per una mateixa cosa. Inclús un mateix individu pot trobar més d'un sentit completament diferents; llavors és un mateix qui ha de decidir per quin inclinar-se. L'amistat és la primera cosa a la que s'hauria de cercar un sentit, perque és difícil saber si la gent que t'enrevolta et veu com un amic o com algú a qui xuclar tot el que tengui i l'interessi; i quan aixó interessant s'acabi, a qui tractar com la cosa més repugnant del mon. Hi ha un provervi que ho té en comte: "Qui avui et compra amb la seva adulació, demà et vendrà amb la seva traició".
Per acabar, exposaré la idea general: els amics són el més important que hi ha a la vida. Ells et fan ser algú. Una persona sense amics no és. Un individu, sobretot la seva personalitat, no viu per si sola, sino que viu al cor i a la ment dels amics: jo tenc els amics al cor o a la ment, i aquests amics sempre seran amics. Aquells que es morin abans que jo, seran amics meus fins a la meva fi: els tendré al cor. De la mateixa manera vull que passi si jo em mor abans que els meus amics. Com va dir algú "Amistat que acaba mai no fou amistat"
Ser amics molt sovint es confon amb ser companys, ser coneguts, dur-se bé... L'amistat està per damunt de tot això. L'amistat és estimar, apreciar una persona i estar disposat a intentar fer qualsevol cosa que estigui al teu abast per ajudar-lo sempre que t'ho demani o necessiti. A la vegada és saber que pots recorrer a aquesta persona si tens problemes perque t'ajudarà en tot el que pugui. De totes maneres, això en la vida real és una utopia. Supòs que hi ha diferents graus d'amistat, però cap d'ells no arriba a la amistat pura. Malgrat tot, jo seguiré intentant trobar almanco una amistat real. Ja ho va dir
^^ Molt dolça conclussió. jejeje. Ptons wapu.
ResponEliminaOi que si? Ptons wapíssima!!!!!
ResponEliminajo tambe intentare fer amistat amb la meva millor amiga, pero es molt dificil de acunseguir unaamistat.
ResponEliminagracies wapu!!!
si algun dia en trus mes coses sobre aixo m'agradaria que les posecis.
adeu!!
jo tambe intentare fer amistat amb la meva millor amiga, pero sera molt dificil.
ResponEliminasi tens mes cosessobre la amistat fesmo saver plis
adeu wapu!!!
Evidentment és molt complicat aconseguir amistats vertaderes... Però si no hi ha un esforç de les dues parts, no és que sigui difícil. És que és impossible.
ResponEliminaPodria parlar hores i hores. O escriure hores i hores sobre l'amistat. És un tema que sempre m'ha donat molt que pensar...
Al final la trista conclusió és que amics de veritat molt pocs. I normalment t'acaben ferint o defraudant. Personalment he arribat a un moment en el qual no vull il·lusionar-me amb cap relació. Si el temps la fa ferma, bé. Peró implicar-m'hi proactivament. Ara per ara no.