divendres, de desembre 19, 2008

Turisme per Portocolom

Com deia l'altre dia el millor del viatge a Mallorca va ser conèixer a aquesta simpàtica noia. Ho dic sobretot perquè l'altra persona... La que estava originalment convidada va resultar ser la causa d'una altra de les meves frustracions. Varen venir les dues, però mentres LaDesaparecida sempre es va avergonyir de ser amiga meva, i de la nostra estranya relació, fins al punt de dir-me que no vol que parli d'ella ni que posi fotos seves (cosa que respecto, obviament), aquesta noia de la foto (diguem-li KTi) va adoptar l'actitud completament oposat.

joangenis: tu tampoco quieres que ponga tus fotos, te da igual o te haría ilusión
kti: bueno, me da igual, aunque puede ser interesante saber lo que puedes decir de mi
joangenis: vale, :D, ya te avisaré cuando lo publique pues

Per tant podreu comprovar que és simpática i divertida i oberta... O almenys que en fa cara! :D

Així doncs, tornant a aquell Juliol, un cop l'expedició al complet amb els seus tres integrants, vaig portar les meves amigues a descobrir la bellesa del meu poble. Portocolom.
Aquesta és na KTi, a un dels miradors de Portocolom... es pot veure al darrera de la meva amiga es Faraó... Un petit illot molt característic d'aquesta zona.


A Portocolom hi ha tres miradors especialment bonics dos són a la part de Cala Marçal (com a la foto de més amunt i altres fotos de més endavant) i l'altre és a la banda de les platjes... (Des d'on es poden veure paisatges com les coves d'aquesta foto).


Per a mi Portocolom és un indret familiar, fantàstic. Un lloc bonic que malgrat que a l'estiu està ple de turistes, és ple de llocs encantadors.

(Val a dir, ja que s'ho mereix, que la KTi també és una noia encantadora: KTi ves como no hablo mal de todo el mundo, sólo de aquell@s que considero que lo merecen!!!!)



A aquesta foto, jo i KTi a un dels miradors de Portocolom.



Un altre dels punts amb un encant especial de Portocolom és el conegut com "Sa Cova Foradada". L'acció erosiva de l'aigua del mar i de l'aigua de pluja sobre el litoral calcari fa que de vegades es formi una cova i que s'enfonsi el sostre com es pot veure a la foto. Per tal d'espatllar el paisatge vaig decidir sortir a la foto... Sí la taca blau cel que hi ha allà sóc més o menys jo! :D

A la foto de la cova també s'hi pot observar al fons, el far de Portocolom. Els fars tenen quelcom de romàntic. Quelcom de misteriós. Així de comuna és la imatge d'un vaixell a la deriva que albira un llumeneret llunyà intermitent provocant l'alegria (o la paura) als tripulants de l'embarcació... Un far pot ser un senyal de tranquilitat o un senyal d'advertència.




Aquesta altra foto permet veure l'aspecte senyorial del far de Portocolom. Es diu que no hi ha dos fars iguals a tot el món. I que un navegant pot saber on está del món només veient l'aparença del far.


I com no pot ser d'altra manera, a la costa balear - o mallorquina - (o mediterrània) un punt especial són les platges. I les platges de Portocolom són en certa manera com les platges de tot el món.

A Portocolom hi ha dos tipus de platges.
La platja de la fotografia d'aquí amunt és Cala Marçal, una platja amb molts metres d'arena que la converteix en la platja ideal per aquells jovençans que disfruten dels esports de platja com el voleibol o el futbol platja. També hi ha lloc per prendre el sol i per nadar.




L'altre estil de platja és el meu estil de platja. És la platja de roques com S'Algar. El dia que l'agafes amb bon temps, nedar-hi és més que un plaer. De gent tot i que n'hi ha, n'hi ha menys que no a les platges d'arena.

L'altre problema que presenta aquesta platja és que és molt freqüent que estigui plagada de brumers (nom que es dóna a alguens zones de Mallorca a les Meduses).


Finalment, només hi ha una cosa més que vulgui afegir...
Amb la bellesa d'aquesta illa nostra, que és la que atreu el turisme, podríem crear una societat sostenible que convisqués amb equilibri amb la natura... En comptes de fer el que més es fa en aquesta illa plena de depredadors i especuladors, que és destruir la bellesa que ens dona a tots de menjar per un benefici ràpid. Egoïsme total.

I valgui com exemple aquesta última foto de Cala Marçal.
Només pensar com bonic seria sense tots aquests edificis a primera línea em ve un sentiment de tristesa... Però encara hi ha molta feina per fer.

2 comentaris:

  1. Podria ser bonic sense ells, sí, però seria més bonic encara si aquests edificis fossin meus

    ResponElimina
  2. No!!!!!!!!!
    Jo prefereixo que la platja sigui verge a que sigui meva...

    (Amb les dones ja no em passa el mateix... jejej)

    Una abraçada!

    ResponElimina