El fet és que em varen agradar molt tant La momia, com el Regreso de la Momia.
Segur que no son grans películes. No he dit que ho siguin. Però el que si puc dir és que em resulten divertides, entretengudes i que tenen molts elements que les converteixen en un excel·lent entreteniment familiar.
El tó paranormal de les mòmies en si. D'una banda. De l'altra el to desastrós de Brendan Fraser. El paper fonamental de les dones... I una barreja d'elements molt interessant: investigació, elements pseudo-històrics, aventura, acció, arts marcials, batalles épiques... Tot això conforma el món de la trilogia de La mòmia.
La tercera entrega és del que volia parlar avui. Clar que només puc dir que és una mica més del mateix... Però que aquesta entrega compta amb un repartiment en el qual Maria Bello (ja en parlaré més avall) substitueix Rachel Weisz en el paper de parella de Brendan Fraser. A més completen el repartiment la mítica Michelle Yeoh, l'habilidós Jet Li, i una impressionantment guapa Isabella Leong.En aquesta entrega la mòmia esdevé un emperador xinès, terracotitzat fa milers d'anys. Això té molta gràcia, ja que sembla inspirat en les famoses figures de terracota que varen passar pel Fòrum de les Cultures de Barcelona que ja ningú no recorda. A això em refereixo quan parlo de pseudo-història, ja que s'inventen unes històries basades en mil històries reals per ambientar - justificar les películes que resulta molt criticat. La veritat és que jo entenc que una película no té per què ser un fidel reflexe de la veritat. L'objectiu, normalment, sol ser entretenir. I per a aquest objectiu tot està bé. Una altra cosa és que jo si cregui que les películes han de tenir coherència interna. Però res més llevat d'això.
En resum, que a mi em resulten divertides i entretengudes. I no em molesta ni criticaré que no reflecteixin les dades històriques al 100%. I reconec que em va encantar l'spin-off de la nissaga conegut com "El Rey Escorpión".
I per acabar, com és habitual en els meus apunts de cinema, em toca parlar una miqueta de les actrius. I en aquesta película apareixen dues actrius que m'agraden especialment.
I aquesta película em va sorprendre especialment una Isabella Leong que considero maquíssima. De fet la vaig descobrir a aquesta película. I em vaig quedar gairebé embaladit.
A aquesta foto es pot veure que lletja no és, tot i que segurament hi ha fotos on es vegi molt més maca. Almenys a la película a mi em sembla preciosa.
L'altra que és mítica és la Maria Bello, però aquesta no necessita presentació.Especialment després de la seva participació a la sèrie Urgencias, o a películes com Duets, Bar Coyote, Desenfocados (Out of Focus), o la genial Una história de violencia.
De les tres pelis el pitjor és tal vegada la part final de la segona, on se li'n va un poc l'olla al director amb la paret d'aigua y el zeppelin.
ResponEliminaEl major pecat possible per a vehicles d'entreteniment intrascendent com aquests seria avorrir, i jo no em vaig avorrir més que en el troç mencionat.
Molt encertat el teu comentari Mankel. Mil vegades he dit i no em cansaré de fer-ho que no es pot jutjar una película d'entreteniment igual que una película profunda.
ResponEliminaEm fa molta ràbia els típics intelectualoides que al sortir d'una película d'acció es posen a fer comentaris sobre el transfons ideológic i la coherencia interna dels personatges... Bé una mica sí... Pero dedicar-hi massa estona els converteix en uns...