dissabte, de desembre 13, 2008

Castell de Bellver

I van passar els dies... Va passar el juny... La Casa Rural... I les Mil i Una males estones... El penúltim episodi del meu malsón personal era un pont a Mallorca que per desgràcia va ser formidable. M'acompanyava una "amiga" (LaDesaparegudaMalvada) i una simpàtica i divertida amiga seva s'uniria més endavant per un parell de dies a la nostra aventura.

El primer tràngol fou Spanair... Ens obsequià amb un retard... Però arribàrem i dormirem. I al matí següent ens dedicàrem a fer una mica de turisme per Palma al matí. I això em porta a la primera reflexió. Un dia vaig adonar-me que tenim molta tendència a fer turisme arreu del món i ens oblidam, no ens adonam que desconeixem molts dels encants de casa nostra. No els prestam atenció ni els cuidem. Per això últimament m'encanta redescobrir els racons privilegiats de la meva illa. I per a aixó aprofito intensament la visita dels meus amics i amigues a la illeta per disfrutar al seu costat de la meva estimada illa.

Un dels llocs imprescindibles de visitar a Mallorca és el Castell de Bellver. Un dels 4 únics castells medievals d'Europa amb planta rodona. Podeu consultar la wikipèdia per a més referències... A continuació una sèrie de fotos extravagants, meves, sempre buscant l'angle diferent (segur que no trobareu moltes fotografies semblats del castell)...

Aquesta foto m'agrada basant... Feta des d'aprop, es veu una de les torres al darrera de dos majestuosos arbres que el flanquejen.

L'arc que es pot veure a la foto és l'entrada per a turistes.

Aquest estiu de 2008, hi vaig anar dos cops al castell, un amb Reunió i l'altre amb l'esmentada "amiga". Així que vaig tenir una bona dosi de castell... :D



El castell té una planta rodona i està envoltat per un fossar. A la torre que es veu a la fotografia hi ha una porta. Aquesta torre era emprada com a presó (diu la llegenda). Hi tiraven en un pou sense sortida els presos condemnats a mort, per que tenguessin una dolorosa i desagradable mort entre cadàvers i putrefacció... Però he buscat a Internet i no he trobat res que recolzés aquesta teoria...




La torre mestra és la més gran de les torres i resulta estar orientada cap al Nord.

A la foto se'n pot veure una perspectiva d'aquestes que a mi m'agraden tant.

Al Castell de Bellver hi he anat infinitut de vegades... I mai no em canso d'anar-hi. És d'estil gòtic.

Ja he esmentat que només n'hi ha 4 de planta circular a Europa. El més antic data de l'any 1100 i no està massa ben conservat (Restormel, Cornualla). El mateix Castell de Bellver fou construït entre els anys 1300 i 1311.
L'altre fou justament inspirat per aquest, constuït a Michelstetten (Baixa Àustria) i l'últim conegut és el Castell de Montaner (Bearn, França), construït al 1370.



El nom de Bellver (Bell Veer) és una clara referència a les fantàstiques i precioses vistes.

No en va, el 1229 en plena Conquesta de Mallorca, un cop derrotats els andalusins, l'exèrcit del rei Jaume I es dirigí cap a Madina Mayurqa la serra de Portopí i des d'on actualment es troba el Castell de Bellver, Jaume I, digué de la Ciutat de Mallorca això: «E anam-nos-en poc a poc tro sus a la serra de Portopí, e vim Mallorques, e sembla'ns la pus bella vila que anc haguéssem vista, jo ni aquells qui ab nós eren».

Serveixin d'exemple les dues següents fotografies.

En una hom pot veure un troç del castell amb la serra de Tramuntana ben verda al darrera.

A la següent una de les vistes panoràmiques de la badia de la Ciutat de Mallorca que, des del capdamunt del castell, hom pot gaudir.


(Una cosa que m'encanta són els dibuixos que els núvols perfilen al cel. Són uns actors secundaris perfectes per a qualsevol fotografia...

De vegades m'encantaria ser molt més bo fent fotografies... Jo intento captar la meva realitat. Una realitat que sense ser diferent intenta desmarcar-se de les idees i de les concepcions preconcebudes.





El castell té un pati interior amb un pou central... Els dos pisos del castell tenen uns arcs d'estil gòtic que es poden veure a la foto. Aquest pati té una sonoritat molt bona. Aquest fet és aprofitat per organitzar concerts de música clàssica a l'estiu.


Si abans parlava del protagonisme dels núvols... Mirau aquesta fotografia:


Per desgràcia a mi de vegades també m'agrada tenir les meves dosis de protagonisme... :D


Una altra de les coses interessants del Castell de Bellver és el museu que hi ha a la primera planta i a la planta baixa del monument. El museu té dues parts... D'una banda una col·lecció d'art d'una col·lecció privada que ha estat donada especialment per donar al museu conjuntament amb alguns escuts d'armes i informació geneaológica de la Corona d'Aragó i les cases descendents que regnaren i /o estaren emparentades amb els governants de les illes.


A aquestes fotos hi podeu veure una mostra de la col·lecció d'esculptures...




















A mi em fan molta gràcia les calderes d'aquesta fotografia...

Mai no em queda clar si eren les emprades per encalentir l'oli bullent que es llançava als que intentaven assaltar el castell...

O si eren les que empraven per a cuinar...

Si algú ho sap agrairé que m'ho faci saber!





El museu també ofereix un recorregut per l'evolució de la societat i de la població de la Ciutat de Mallorca al llarg dels segles... Civilització rera civilització. Des de les civilitzacions talaiòtiques fins als temps actuals coneguts com l'era digital.

Una petita mostra de l'art i l'artesania que s'ha trobat als diferents jaciments arqueològics de les illes balears com un reflexe de la nostra realitat i la nostra història.

Que la mostra sigui petita no vol dir que no sigui prou interessant. De vegades petites dosis ben escollides són molt més didàctiques que no grans quantitats embafadores... (De vegades penso que museus com El Prado, el Louvre o el British Museum t'acaben saturant d'informació.

Aquesta foto mostra unes àmfores. Dragant els diferents ports de la illa n'han trobat a cabassos! I són molt valuoses... Però la ignorància natural de la illa ha fet que molta gent les descuidés perdent una important part de la història de la nostra illa.

Però ja sabem que hi ha molta gent que per ignorància, per malícia o simplement per feixisme dedica molts esforços per erradicar la nostra memòria històrica. Per destruït tots els lligams de la nostra comunitat, el nostre país que molt de temps varen estar identificades per les quatre barres sobre un escut daurat (foto).

Citant aquella fantàstica cançó d'Al-Mayurca, del finat Toni Roig:


"Hem de recordar que forem un regne, hem de recordar que forem un estat. Demanar la Independència no es demanar cap disbarat"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada