
Hancock és un ésser amb uns poders desmesurats però sobretot descontrolats. Descontrolats per el cantó humà, desmesuradament humà també del protagonista. La seva falta de memòria, el no saber res de la seva existència crea una aura de foscor entorn el personatge que l'empeny a descurar-se en tots els aspectes. Sumit en l'alcoholisme. Amb una actitud completament apàtica. I si bé intenta ajudar posant els seus poders al servei de la gent que ho necessita, però d'una forma tan caótica que els efectes secundaris dels seus serveis normalment són imprevisiblement desastrosos. I en tot això apareix un home que es converteix en el seu assessor d'imatge per tal de canviar la negativa opinió que desperta Hancock en la societat. Però la dona d'aquest últim juga un paper molt important en tot el merder que conforma la película.
Jo diría que malgrat que ha rebut males crítiques, jo vaig disfrutar de la película i crec que és una película diferent. Però potser... el final és diferent del que hauría estat creíble... Però és el final políticament correcte... Què hi farem?

No ens enganyis, és un coñazo de peli
ResponEliminaA mi no em va semblar un coñazo.
ResponEliminaDe totes formes, tampoc dono a entendre el contrari en la meva crítica...