Ratatouille

La Deliciosa Ratatouille.
PIXAR i Disney demostren que están al capdamunt del cinema d'animació actual.
I ho fan amb aquesta deliciosa película, plena de sobrietat, amb una mica d'intriga i amb un polsim de passió, que narra dolçament la història d'una rata amb grans dots per la cuina que vol ser chef.
I d'un jovençà que també ho vol ser, tot i estar completament mancat de tota intuició culinària.
De la coneixença d'aquesta inverosímil parella sorgeix tota la química d'una interessant película plena de sobrietat... Ja que no recorre a l'humor fàcil ni a la broma... No és pròpiament una comèdia... És una història d'il·lusions i de somnis... I de passions.
Clar que hom li podria objectar la visió elitista del coneixement, ja que dóna el missatge que si no tens el do de la cuina no t'hi pots dedicar (i per extensió a totes les altres professions). Jo sóc més de la idea de que amb esforç i perseverància tothom pot aconseguir fer realitat qualsevol passió, encara que li costi més o menys.

En resum, una película altament recomanable, molt plaent i agradable.
Oscaritzable?

Potser sí. Per acabar només recomanar altament les dues prèvies pel·lícules d'aquest mateix director.

La primera, "El Gigante de Hierro" (The Iron Giant, 1999), una fantàstica película que narra l'impossible amistat d'un amnèsic robot gegàntic i un jovenell... Denunciant la estúpida violència que genera el pànic i la por i que en mans dels incompetents exèrcits és un perill. Una interessant visió en la qual ningú "és dolent" si no que s'hi torna!

La segona, "Los Increíbles" (The Incredibles, 2004), és una hilarant i encantadora història d'una família de superheróis, és a dir, de persones amb habilitats extraordinaries, que pel rebuig i la por de la societat es veuen obligats a amagar els seus poders i viure com persones normals... Després d'una vida pública d'ajudar a les persones...
Fins que un dia, s'obre una porta... La oportunitat de tornar a ser especial, de desenterrar el poder amagat que anhela tornar a veure la llum... I això, en una atmòsfera ideológica que reflecteix que la venjança és tan inútil com contraproduent.