30 de Desembre

Un 30 de Desembre a un monarca amb ànsies de conquesta va arribar amb les seves naus a Mallorca, la més gran de les Illes Balears. Un cop conquerides les va repoblar amb multitud de persones procedents del Principat de Catalunya. Aquell fou un episodi més de la història de les Illes. Un episodi que els Mallorquins que estimam la illa i la seva història, i la seva cultura, commemoram el dia 30 de Desembre de cada any.

Commemoració que simbólicament comporta la celebració del neixement del que ara anomenem Països Catalans... NO COM A ENTITAT POLÍTICA en cap cas, si no com a entitat cultural, com a poble amb una llengua i unes tradicions (un bon grapat, encara que no siguin totes).
I amb aixó la gran diferència entre la proposta d'unitat Española i la proposta d'unitat Catalana.
Mentres desde España es clama per la nostra PERTINENÇA (per obligació i subrogació), la proposta de Països Catalans NO IMPLICA LA PERTINENÇA de les Illes Balears a ningú. Sinó que la UNIÓ DE LES SINGULARITATS CULTURALS del Principat de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears... Es pot anomenar, i de fet és anomenada per molta gent, PAÏSOS CATALANS. (On el terme País fa referència a un conjunt de persones amb una mateixa llengua i per extensió amb cultures comuns que no idèntiques).

Deixant ja de banda les definicions...
Ahir erem molts... Com sempre a mi em rebenta veure que els partits polítics converteixen en una lluita d'enblemes una manifestació que hauria de ser d'unitat. Però supòs que en això consisteix el joc. En qualsevol cas, ni el PSIB-PSOE, ni UM ni el PP varen fer acte de presència. Tanmateix, per al PSOE i el PP les Illes només són l'indret on passar les vacances... Una colònia més.

Però malgrat els que no hi eren, (tothom trobà a faltar Toni Roig, traspassat líder d'Al-Mayurca i incansable lluitador), i els que no hi haurien d'esser (els típics imbècils que per cridar l'atenció estaren a punt de crear un bon maldecap als organitzadors), tot anà molt bé. 4000 persones segons els organitzadors (l'OCB, d'enhorabona, com sempre). 2000 segons la policía. Posem doncs que n'hi hagué unes 3000. CADA COP en som més. I cada cop en serem més. Sense acritud. Però presents.

El concert també fou notable. Fora des Sembrat oferí una mostra (una horeta) de les seves grans cançons... En faltaren d'aquelles que son imprescindibles per a mi. Però per a mi fou prou, una dosi de cançons que m'omplen de nostàlgia... Mira la mar. El nom dels estels. S'espectacle. Lluna de paper. Molta nostàlgia i records dolorosos, que creen un sentiment de falsa eufòria i que et transporten... Se suposa que la bona música es aquella que t'arriba. I que et transporta.

Sa Ximbomba Atómica... Una genial i notable proposta, mescla de tradició endémica mallorquina i d'elements moderns, molt digna i comparable a l'Elèctrica Dharma.

I finalment la gran Banda Bassoti, una italiana banda de Punk-Rock-Ska que va mostrar la seva solidaritat per la nostra nació, per la lluita d'esquerres, humana i la tolerància, i la anti-violència. (Vaya valores mas menospreciables, eh! (esto es irónico para los fascistas) ).