A vegades soc molt fàcil de satisfer.
Amb una película facileta i típica ambientada en l'edat mitjana més o menys en tinc prou per passar una estona prou bona.
La història és prou simple... I no sé si gaire verídica...
Parla de l'últim emperador de l'Imperi Romà, Romulus. I de la història legendaria de l'espasa Excalibur, pretesament forjada per al propi Juli Cèsar i que va fer famosa el pretès fill de l'esmentat Romulus, un jove anomenat Artur i que arribaria a reinar assegut en una famosa taula rodona.
I el mentor de pare i fill, el Ben Kingsley transformat en un Orestes conegut célticament com Merlí.
Així tenim una anglosaxonada cutre pero entretenguda que omple amb un nivell acceptable d'acció i intriga i búsqueda dues hores curtes de les nostres vides.
La majoria de crítics (profesionals i amateurs) la deixen molt malament... Bé, certament els seus diàlegs no passaràn als anyals de la memòria (li falten frases mítiques del nivell de:
- No luchamos por la victoria, luchamos para darle a Frodo una oportunidad!!!! o del pal de
- La guerra clon comenzado ha!
o inclús a l'altura de
- Podrán matarnos a todos, pero nunca nos quitarán la libertad!
(Un premi especial a qui endevini a quines películes pertanyen aquestes frases. Són molt fàcils!!!)

Respecte al protagonista masculí, Colin Firth, només puc dir que a la meva mare li agrada molt aquest actor... En molts aspectes... I en la majoria d'aspectes li agrada molt més que Brads Pits, Hugh Grants i coverbos semblants.
En definitiva... Tornant a La Última Legión, és simplement una película de romans que acaba al principi de l'edat mitjana, on apareix l'Artur i el Merlín, i una india-karateca guapísima. A mi em va entretenir molt, però admet que no és per llançar els focs artificials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada