dijous, de juliol 20, 2006

Un concert d'Antònia Font

Ahir vaig anar a un concert d'Antònia Font. Feia 3 anys que no anava a cap concert. I ahir tocaven gratis a Felanitx, el meu poble. I els vaig donar una oportunitat, a veure si em divertia.

El concert va començar com començaria qualsevol bon concert... a un Auditòrium o Teatre: amb un grapat de temes que per escoltar estan molt bé però que no connecten (no animen, no entren) amb el públic. Batiscafo Katiuscas, Tokio M'és Igual, Darrera Una Revista, Mecanismes (una de ses més connecteres), Love Song, Nata (més tard, aquesta també va connectar) i Bamboo.

El públic es va animar més amb temes dels seus anteriors discos. De Taxi varen fer sonar, en un o altre moment temes com Vitamina Sol, Armando Rampas, Jo, Robot, Robot, Portaavions, Loco, Holidays i Astronauta Rimador.

D'Alegria, Alegria..., Alpinistes-Samurais, Vos estim a tots igual, Patxanga.

Pel mig Wa Yeah!, va triunfar... la única de l'últim disc que clarament va fer saltar incondicionalment el públic.

D'A Rússia, Canta, A Rússia, Focs Artificials i Tots Es Motors.

I d'Antònia Font, varen tocar, com a bis, S'Univers és Una Festa i Viure Sense Tu.

Personalment crec que com més antigues eren, més emocionaven al públic general.
Però bé, crec que el cas d'Antònia Font és d'aquests grups que s'han vist molt perjudicats per la bona acceptació que tenen entre la crítica. S'entesten en fer coses diferents, i s'obliden que la gent jove dels concerts el que vol és passar-s'ho bé. Una o dues cançons rares i lentes per descansar està bé, però 30 minuts de cançons que el public no poc ballar encara que vulgui... No és gaire apropiat.

Suggerència: que preparin dos repertoris, un per locals tancats i un per locals oberts. I que el repertori per a locals oberts tengui en compte que la gent a més de cantar també vol ballar, per poc que sigui.

En qualsevol cas, a la segona part del concert m'ho vaig passar molt i molt bé. Quan les cançons es varen animar més. Així que si aneu a un concert d'AF i arribeu tard... No us preocupeu, només haureu perdut mitja hora relativament avorrida.

1 comentari:

  1. Jo estaria d'acord que AF fes dos repertoris pels diferents tipus de concert en auditori o de festa major. Perquè com tu dius el públic als dos llocs va a buscar coses diferents. Ara bé dir que les cançons de batiscafo Katiuscas són avorrides és dir molt! No crec que s'hagin perdut per la crítica sinó que són pioners del pop a les nostres terres. Que abans feien cançons més ballables? Segur, però les són molt més bones!!

    ResponElimina