Crònica d'una Acampada Jove: 3r dia i 4rt dia

El Dissabte ens varem llevar tard. I això que ens haviem anat a dormir d'hora però malgrat això el cansament era molt. Tot i llevar-nos tard tampoc no era massa tard, ja que els matins, a partir de determinada hora (anava sense rellotge), la calor era totalment insuportable.

Però a diferència del dia anterior, en comptes de dutxar-nos a les dutxes de la zona d'acampada varem anar a la Piscina Municipal de Sant Celoni, que tot i tenir una cabuda de 400 persones era ocupada per més de 700.

De fet quan varem arribar la piscina encara no era oberta i hi havia una cua considerable que no deixava d'allargar-se. A dos quarts d'onze la Piscina obria i varem obtenir un bon lloc a l'ombra. Pel meu parer anar a la Piscina en un marc com el de l'Acampada Jove, que és gratuïta, és poc pragmàtic, ja que molta gent (massa gent) també hi va i sembla inevitable que hi vagi una gentada i no sigui quelcom precisament còmode. I així va anar... Tot de punkis llançant-se en mode kamikaze a l'aigua fent perillar més d'un cap i esquitxant despietadament a tot quiski. Els altres fent castells a dins la piscina... Era realment interessant ja que sovint un banyador o un bikini era arrosegat indefectiblement, deixant a l'aire anatomies diverses. Aquesta crec que era la principal causa de la gran atenció que captaren els castells aquàtics. I finalment, per acabar de completar l'escena feliniana, un gripau. Sí, una rana, una granota, una cosa-verda-que-fa-croc-croc-i-salta-i-te-uns-ulls-saltons-i-menja-mosques-amb-la-llengua. Crec que ja m'heu entès. I això també va commocionar l'escena d'aigua dolça clorititzada, que per cert, estava prou bruta.

Tornant de la piscina, ben dutxadets, varem dinar. I varem anar a fer un tomb pel poble, amb un geladet molt bó inclós. Però com no podia ser d'altra manera, va ploure. (Gràcies a Deu, ja que la pluja implicava poder fugir de l'insuportable calor que podia arribar a fer). Aquest cop, però la varem veure venir i ja estavem plenament preparats per fer front a l'aigua sota la tenda, més tranquils per l'experiència que haviem adquirit el dia anterior. Va ploure fins gairebé l'hora del concert... Hora que nosaltres aprofitarem per anar a sopar d'un entrepà de llom amb formatge al bar que ens havia proveït el gel. I anàrem al CONCERT.

Quan el concert acabà, tornar a la tenda, amb sensació de que ens faltava alguna cosa (semblant a una crêpe) i pensant ja en l'endemà, dia del retorn a casa.

I el dia següent, més tard del previst ens llevàrem, arreplegarem les coses útils i necessàries i llançàrem a les escombraries les deixalles diverses... I empreguèrem el camí de retorn, passant per Sant Celoni, i una estació de gom a gom de joves bruts i malcarats i vells malsofrits, amb una 'informadora' de renfe inútil que no en tenia ni idea que contrastava amb un segurata privat, inusitadament simpàtic i inusitadament útil gràcies al qual varem saber què i com tornar a BCN, via Sants+L3.

En definitiva, una experiència diferent, relaxant fins a cert punt i exitant en bona mesura. D'aquestes que et recorden que hi ha altres maneres de gaudir la vida... I això que jo personalment no vaig beure ni una gota d'alcohol. (I en general el meu grup de 2 va beure molt poc). A més vaig veure molta gent coneguda, alguns dels quals fins i tot em van saludar, més o menys cordialment.

la Reconclusió: potser soc MASSA GRAN PER FER-ME JOVE