Cars, de John Lasseter, PIXAR i Disney

Molt bona película. Si Senyor... Fantàstica si no fos per una o dues coses que, per descomptat, a continuació exposaré. Aquest cop, la peli em va agradar tant que començaré pels petits defectes i acabaré amb les grans virtuts... Amb les virtuts.

Primera coseta que falla: l'argument. Ja sé que l'argument és essencial, que no és una 'coseta'. De fet l'argument no falla, només és massa previsible. Està bé per als nens. Però per a adults... Perqué sí, és d'aquestes películes que té dues dimensions, una clarament per a nens i l'altra amb bromes i missatges (de segones) per a que els adults també s'ho passin bé. A mi aquesta mena de películes realment m'agraden molt. Però l'argument és massa fàcil. Des del primer instant ja veus per on anirà la película. La humiltat, el companyerisme, la importància dels amics i de l'esportivitat.

Però en tot aquest missatge trobem la segona coseta que falla. Subliminalment a la història fa una apologia del món de les carreres, inclús fora de les pistes de competició. En una era en la que una de les principals formes de morir és a la carretera, s'hauria d'anar més amb compte a l'hora de trivialitzar el perill de la velocitat a uns nens i nenes que de grans portaran cotxes...

Un defecte, que crec que no és voluntari però els que fan pelis per a nens haurien de vigilar és que no hi ha cap cotxe amb veu femenina al mon de la competició de velocitat... Direu que és la realitat... Però personalment crec que les películes animades són el marc perfecte per imaginar realitats alternatives, més equitatives en tots els aspectes.

I per acabar falla una miqueta la intensitat d'algunes relacions. El personatge 'graciós' no fa ombra al peix desmemoriat de Nemo, i la història del prota és molt descafeinada.

També podria afegir que alguns crítics la troben massa llarga per al públic infantil. Però a mi la durada em va estar bé. Ara toca la crítica positiva: tret del que he esmentat la peli és perfecta.
Paisatges digitals perfectes. Efectes d'animació perfectes... La creativitat de l'equip artístic és genial!!! Algunes escenes són indubtablement obres d'art. I el doblatge a l'espanyol és relativament notable. A més el missatge que el progrés cruel és un retrocés per a alguns és molt apropiat sobretot tenint en compte la situació que es viu a indrets com Mallorca i Eivissa, on les autopistes esclafen el paisatge i els negocis d'algunes persones.