Dijous 5 de la tarda. Dels nervis. Maletes fetes i a punt per partir. Metro a Sants i Tren a Sant Celoni. Acampada Jove de les JERC. De política, res. Es tracta de música. Peró ja que hi vaig anar, faré un apunt amb les meves impressions.
Començaré pel final: en conclusió, m'ho esperava molt pitjor.
Al tren em trobo un conegut de la residència. Parlem 40 minuts sobre la gestió de la residència... Acaloradament, però m'ho vaig passar bé. S'aprén molt de les opinions dels demés.
El tren arriba a Sant Celoni. I xino xano carregats arribem a l'Acampada. Ens 'registrem' i ens posen la pulsereta. I veiem que moltes de les 10.000 persones que hi van anar aquell dia ja havien arribat... Tot està ple de tendes de campanya muntades. Tot i l'amenaça de pluja el cel està parcialment destapat, sense núvols negres. Montem la tenda i ja s'han fet les 21h. Busquem gel i beguda i anem al concert. Veure crònica 1r dia. Rebentats, la Galàctica Roterdamiana i jo ens fiquem a dins els nostres sacs de dormir. Son les 4 de la matinada.
El pitjor... El poc espai per a tendes i la mala organització per muntar-les per tal d'optimitzar l'espai. El més incomprensible és que les JERC, en una Acampada Jove, hi posin un joc de PaintBall, un joc d'estratègia militaroide on la gent s'ha de disparar mútuament amb bales de pintura i aconseguir sense ser ferit una bandera. Des del meu punt de vista pacifista em va posar els pèls de punta. El millor va ser que només 4 o 5 grupets petits de gents varen pagar els 8 euros per 20 minuts de disparar-se els uns als altres en dues partides. I sé del cert que 2 dels grupets, en particular els que van jugar les primeres partides eren voluntaris de la organització que pretenien 'animar' a la gent...
El pitjor... El poc espai per a tendes i la mala organització per muntar-les per tal d'optimitzar l'espai. El més incomprensible és que les JERC, en una Acampada Jove, hi posin un joc de PaintBall, un joc d'estratègia militaroide on la gent s'ha de disparar mútuament amb bales de pintura i aconseguir sense ser ferit una bandera. Des del meu punt de vista pacifista em va posar els pèls de punta. El millor va ser que només 4 o 5 grupets petits de gents varen pagar els 8 euros per 20 minuts de disparar-se els uns als altres en dues partides. I sé del cert que 2 dels grupets, en particular els que van jugar les primeres partides eren voluntaris de la organització que pretenien 'animar' a la gent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada