diumenge, de juliol 02, 2006

Foc de Gel, Sangtraït

El foc em surt dels llavis, quan soc aprop teu
mirant-te la mirada veig el que tu sents.
Dins els teus ulls. I dins el teu cor.
Dins els teus ulls. I dins el meu cos.
Quan tanta escalfor em fa tremolar.

Del cor en furto els llavis, quan ets aprop meu
penjant-te una rialla que jo no vull fer
Dins els teus ulls. I dins del teu cor.
Dins els teus ulls. I dins del meu cos.
Quan tanta escalfor em fa tremolar.

No sé què fer. T'estimo tant.
Por de sentir que tu no.
Et vull parlar. Dir-te el que hi ha.
Després morir, si em dius "No!".

Somiava despert.
Calor que tu em dons enmig del fred.
Calor que et robaré com mai no ho he fet.
Calor!.

Dins els teus ulls. I dins el teu cor.
Dins els teus ulls. I dins el meu cos.
Quan tanta escalfor em fa tremolar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada