divendres, de juliol 28, 2006

Superman Returns, de Bryan Singer

Si, a Superman Returns també li ha arribat l'hora.
Sobretot sabent que Bryan Singer (que per als que no ho sapigueu ha dirigit películes com Sospechosos Habituales o X-Men 1 i 2, i ha produït series de la dimensió de House.

Bé, com la Superman primera i autèntica... No crec que hi hagi res. Però bé, Superman Returns està a l'altura de les espectatives.

El millor, sense cap dubte, és la direcció de casting. Molt apropiats tots els actors per als seus papers (a excepció, en tot cas de la Lois Lane).

El pitjor, també sense cap dubte, són algunes pifies de les evidents... Situacions impossibles des del punt de vista (pseudo)-científic. (P.e. l'escena on un helicopter està tranquilament posat a sobre la coberta d'una llanxa amb ones de 5 metres sense moure's ni un centímetre).




Com que això no és un spoiler no us revel·laré algunes coses que també m'han cridat l'atenció positiva o negativament. Segurament m'ho agraireu.

Potser en l'argument es troba una mica a faltar la dimensió professional de Clark Kent (la de la Lois Lane es menja tot el fil argumental en aquest sentit).

Com ja succeeix a Matrix 2 i 3 les escenes fetes íntegrament per ordinador són fàcilment detectables... La tècnica s'ha de perfeccionar en realisme i tal. Per tant el gremi d'actors pot estar tranquil perquè encara hi ha imatges que només ells poden filmar... Clar que cada vegada tenen menys feina...

En resum, Superman Returns és un còmic més, dels que s'espera entreteniment (s'aconsegueix), una mica de comèdia (no destaca en aquest punt, però té un parell de punts, com el del piano), una mica de romanç i molta tensió i acció, amb unes imatges i uns efectes especials que impresionin.





Fins aquí tot acceptable. Però li falta aquell punt que converteix una película en una gran película. Tot i que és remarcable la forma en la qual veus detalls d'Smallville (la sèrie) i de la sèrie protagonitzada pel Superman Etern, Cristopher Reeve. Per cert no els hagués costat gaire recordar-lo o fer-li una petita dedicatòria.

I per acabar amb aquest mega-apunt cinematogràfic, cal agrair tant als productors com al director com a l'encarregat de la banda sonora que mantinguessin el tema original de Superman, sí el de John Williams, ja que a hores d'ara esta totalment vinculat a l'heroi. Clar que crec que la banda sonora, tot i no ser del propi Williams està a l'altura de les circumstàncies, recuperant el mític tema adesiara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada