dimecres, de maig 31, 2006

Felicitat i felicitats

Què és la felicitat? Hi ha qui diria que és l'instant en el qual et sents tan infeliç que te n'adones que ni tan sols els teus problemes valen la pena anomenar-se així; l'instant en el qual la infelicitat d'un breu lapse de temps et fa prendre consciència de la gran quantitat de breus lapses de felicitat que omplen la teva vida.

Els pragmàtics em diran: la felicitat és no preocupar-se de la felicitat.

Els pessimistes diran que la felicitat és descobrir que la felicitat no existeix.

Els optimistes pensen que la felicitat és la vida, la mort... Tot és felicitat.

Els del Barça associaran la felicitat a un parell de 5 a 0 i a un parell de Copes d'Europa.

Els tristos veuran felicitat en l'alegria. Els alegres potser no son feliços. Un dia vaig llegir en un bloc: "Que somrigui no vol dir que no estigui trista". De la mateixa manera, que sigui alegre no vol dir que sigui feliç.

Els que fumen porros... Uns son simplement idiotes. Els altres saben on trobar la felicitat... La llàstima és que és cara, dura relativament poc i a sobre no és massa bona per la salut.

Els que prefereixen el beure... N'hi ha que beuen per sentir-se feliços. Els demés beuen perqué no ho son.

Els solitaris creuen que la felicitat és la companyia. O simplement són solitaris perquè han descobert el contrari.

Els anònims anhelen popularitat. Els famosos, intimitat.

Per als estudiants, la felicitat està en un número variable entre el 5 i el 10. Depen del caràcter.

Per a alguns treballadors la felicitat equival a l'hora de plegar del divendres. Per a d'altres l'hora de començar a treballar.

Per als pares entregats, la felicitat pròpia i la dels fills és una sola. Els pares descuidats haurien d'estar tancats.

Per als enamorats, la felicitat sol durar POK. El temps de pronunciar SI o NO.

Però en qualsevol cas, la felicitat ve <------
-----------------> i la felicitat va.
Hi ha moments alts " i moments baixos _.

I sigueu com sigueu, l'essencial per ser feliç és concentrar-se en els moments alts i oblidar-se dels baixos. I com he dit en apunts anteriors, heu d'aprendre a valorar, i a curar-vos l'insatisfacció.

1 comentari:

  1. Anònim11:38

    Discriminador! Només penses en els ALTS!
    VISCA els BAIXOS! jejeje

    Jo sóc feliç perquè m'envolten més alts!

    ResponElimina