Poema, de Miquel Bauçà

No és avui que m'amoïna.
Ben segur, deu ser demà:
per això lluco el diari.
Si fos savi, aquest gust foll,
ja fa temps que no l'hauria.
Però sembla que, aquest feix,
el duré fins que no em pari.
Glopejar i envestir al trot
és ben clar que m'extravia.
Posar fites? Però, com?
Si, per molt que les enfonso,
es claciguen just el temps
que disposo per clavar-les!
Si amb ardor, a cremadent,
no pensant ni si fa fosca,
em disparo a repartir-les,
l'errament es fa més gran
i l'esglai perd la mesura.

Les Mirsines
Miquel Bauçà