diumenge, de maig 28, 2006

Viure al dia, de Fora des Sembrat

Vaig néixer en els vint anys dins un dia de tempesta.
Després m'abandonaren entre el vent i una croqueta.
Cansat de viure al dia sempre sense un puto duro
vaig passar sense escrúpols les meves malalties.

Sempre em vestia amb un abric passat de moda.
Cansat de ser tan pobre vaig inventar la roda.
Em vaig fer maquinista, em vaig fer policia,
em vaig fer la senyora que consumeix pornografia.

No tenc temps d'esperar que surti al sol.
Les estrelles em molesten amb el seu renou.
No tenc temps d'explicar tot el que pens.
El meu desfici és transitar pels teus cabells.
El meu desfici és transpirar pels teus alens.

Mira què passa volant per la finestra
és l'autobús que et du a la meva festa.
Joan Miquel Oliver
Fora des Sembrat, ...altres herbes i amebes...
Música Global

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada