Normalment quan publiquem crítiques a empreses de serveis de telecomunicacions no solen ser massa agradables. Si no, que ho preguntin a Telefónica, una de les empreses candidates a obtenir un record Guinnes. Segurament caldrà fundar l'anti-premi a la desatenció al client. Clarament se'ls coneixeria com els premis Teleafónica.
Als taxis novaiorquins, enganxades a la part del darrera del seient del conductor, tot just al davant dels passatgers, hi ha un adhesiu d'aquests informatiu que diu, més o menys: "Per compliments i queixes, siusplau marqueu el següent nombre.....". Sí, en aquest ordre. Val a dir que als USA la cultura de l'atenció al client és molt important així com la cultura de la queixa. Allà és molt comú comunicar les queixes i les lloances dels diferents serveis i productes a la pròpia empresa que els ofereix. Per desgràcia per als consumidors en aquest país aquesta cultura no és gens extesa. És més, si et queixes normalment t'acaben renyant ells a tu!Dilluns em vaig llevar, com cada dia. Després de fer el que havia de fer vaig anar a descansar uns minuts mirant la tele... (Com que la tele normal no arriba bé, varem decidir pillar la del cable, amb telèfon i Internet a Auna). I estava espatllada. L'aparell decodificador s'havia trencat. Havia fet pum. Durant la nit suposo, i ara no s'encenia.
Ja vaig tèmer el pitjor: un mes perseguint tècnics, parlant amb contestadors automàtics i sense tele. I sense perdre un minut, vaig comprovar tots els endolls. Tot bé. Però allò no s'encenia. Vaig agafar el telèfon i vaig trucar. Després de 3 preguntes em varen dir:
"Els técnics es posaran en contacte amb tu abans de 48 hores"
Eren les 10 passades.
A les 12:00 puntuals em va trucar una noia preguntant-me si a les 13:30 seria a casa. Vaig dir que si.
I a les 13:30 va aparèixer un tècnic a casa meva. S'ho va mirar. Va canviar l'aparell i se'n va anar. Poques vegades m'he sentit tan ben atés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada