Quan tens una tarda avorrida en la qual no saps què dimonis fer, una comèdia romàntica sempre és una opció. L'altra opció, la película de dibuixos animats la deixes per un altre dia...
Aquesta película, que ha rebut pèssimes crítiques a tots els indrets on ha estat projectada té una cosa bona: és curta, tansols dura una hora i mitja.
Val a dir que als USA que un fill visqui a casa amb els pares a partir dels 21 anys està molt i molt mal vist. Clar, allà segur que els preus dels pisos i dels lloguers no té res a veure amb els d'aquí... Que hom no està per luxes...
Partint d'aquí, el prota (novio de la Penelope) forma part d'un grupet de 3 amics que encara viuen a costa dels pares. I els seus pares, cansats d'aquesta situació contracten la sexòloga novaiorquina (Sarah Jessica Parker) per a que l'impulsi lluny de la llar paterna... I res, com es + q previsible s'enamoren i passen totes les coses previsibles que podrien passar.
A més, bromes sense gracia a mode de metàfora del pal "harmonia amb la natura"... I tot un seguit de bromes amb relativament poca gràcia. Una película difícil de justificar per part dels que hi han invertit pasta, però que serveix per passar l'estona si no hi ha res (repeteixo, absolutament res) més millor que fer.
I aixó que les anteriors películes del mateix director, Tom Dey, tenien una certa gràcia: Showtime i Shanghai Kid. Què hi farem? Esperar que millori una mica...
Aquesta película, que ha rebut pèssimes crítiques a tots els indrets on ha estat projectada té una cosa bona: és curta, tansols dura una hora i mitja.
Val a dir que als USA que un fill visqui a casa amb els pares a partir dels 21 anys està molt i molt mal vist. Clar, allà segur que els preus dels pisos i dels lloguers no té res a veure amb els d'aquí... Que hom no està per luxes...
Partint d'aquí, el prota (novio de la Penelope) forma part d'un grupet de 3 amics que encara viuen a costa dels pares. I els seus pares, cansats d'aquesta situació contracten la sexòloga novaiorquina (Sarah Jessica Parker) per a que l'impulsi lluny de la llar paterna... I res, com es + q previsible s'enamoren i passen totes les coses previsibles que podrien passar.
A més, bromes sense gracia a mode de metàfora del pal "harmonia amb la natura"... I tot un seguit de bromes amb relativament poca gràcia. Una película difícil de justificar per part dels que hi han invertit pasta, però que serveix per passar l'estona si no hi ha res (repeteixo, absolutament res) més millor que fer.
I aixó que les anteriors películes del mateix director, Tom Dey, tenien una certa gràcia: Showtime i Shanghai Kid. Què hi farem? Esperar que millori una mica...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada