ja reposes tot distès,
al clatell, coixí de plomes,
i pertot, els crisantems.
Empleats amb anys d'ofici
en calculen en aparts
la valor, els tons, l'estesa.
El mal temps que m'ha desfet
el gambuix que m'endreçava,
quan em topen, no impedeix
que em saludin ben afables.
Tu, a pesar de tenir els ulls
aclucats, que és el que toca,
sé que penses que ja és temps,
mal que em requi, que constati
aquesta última victòria.
Miquel Bauçà
Les Mirsines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada