Una amiga em va dir: "A l'últim disc de J.M.Serrat hi ha una cançó que s'assembla una mica a aquells poemes que tu escrius". Mira... Em va fer molta il·lusió... Evidentment salvant les distàncies des del meu més que humil anonimat. Peró donat el símil, més que escriure els poemes als quals ella es referia, crec que em contentaré amb la lletra del Serrat. Així evito comparacions.
Res Al Ras
Sóc el cec
lluc d'enlloc.
Llum de llamp
visc al bosc.
Soca i suc
fang em fonc.
Si tinc set
bec al bac.
Sol de sal.
Set del sud.
Mar que mor.
Nau de neu.
Mut el mot,
tsar dels sords
tiro amb torts
déus els daus.
Mentre el món
gira, jo
d'un tall don
mort a Mart.
Raja roig,
reu, el riu.
Jeu el jou
fort i fart.
Sang i sin.
Fotut fat
em cus amb
fil de fel.
Corc que el cor
em consum.
Crema el crim
mal de mel.
Pell de poll.
Son de sant.
Campo com
mecs amb mocs-
Cerco el circ,
nens i nans.
Ploro pla.
Peco poc.
Bull el vell
cor de carn.
Cai un cul,
cuixa en cash.
Vals que vol
ballar el vell.
Poc que puc.
Pesa el pas.
Llepa el llop
vi que en va
beu el bou,
glup!, d'un glop.
Fer, per fi,
cas al cos.
Ja sóc jo
piu dempeus.
Put un pet.
Ull amb l'all.
Ruc jo ric.
Plou i em plau.
Sec on sóc.
Ai!, quin oi...
Veig el boig
cloure amb clau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada