V de Vendetta de la mà dels Wachowski

Per Setmana Santa vaig anar amb Galàctica a veure V de Vendetta. Amb el guió adaptat pels germans Wachowski, que també l'han produit, direcció de James McTeigue i amb la participació de cares secundàries molt i molt conegudes al voltant de l'arxi-famosa Natalie Portman en un registre que fins ara li era desconegut.

Des del primer minut vaig ser sorprés.
Tinc una sana afició pels cómics... Bé, més aviat per les adaptacions cinematogràfiques de personatges de cómic... Un subgènere que fascina a uns, avorreix a d'altres i deixa indiferent a la resta de la població. Normalment no em perdo cap de les adaptacions que s'han fet recentment. I V de Vendetta no podia ser-ne una excepció, sobretot perquè malgrat no conèixer el còmic en el que s'inspira venia aval·lat pels germans Wachowski.

I em va agradar molt. Em va sorprendre el seu contingut-missatge político-social alternatiu, el mateix que va provocar que en retrassessin l'estrena degut als atemptats de Londres. És sens dubte una fantàstica i sobretot VALENTA adaptació. I les millors crítiques que en puc fer són d'una banda que a Galàctica li va agradar moltíssim (ella és molt més exigent que jo) i d'altra banda que em va fer interessar realment per la font, l'origen, el còmic seminal.

I amb això que el còmic va caure a les meves mans. Només 10 minuts de tenir-lo a les mans i ja no podia deixar de llegir. En 5 hores me'l vaig pulir, aixó si, fixant-me en tot i cada un dels detalls. Així, a més, tenia l'oportunitat de valorar més profundament encara la qualitat de l'adaptació. I vaig descobrir encara detalls més sorprenents de la història, creada per Alan Moore i David Lloyd l'any 1982. Què podia sortir d'un guionista britànic i un dibuixant nord-americà a través d'una relació per correspondència?


Doncs una genial història d'ideals i de lluita. De revolució. En la línea del Món Feliç d'Aldous Huxley i 1984 de George Orwell i ardent com Farenheit 451 de Ray Bradbury. Sobre l'abús del poder. Sobre les versions oficials i la realitat. Sobre despertar i obrir els ulls de la realitat (recordant Matrix i el Mite de la Caverna de Plató).

M'han dit que el guionista original del cómic es va enfadar per l'adaptació. Que pensava que era massa violenta. (Clar que si aquesta era la seva única queixa pot ser que efectivament es tracti d'una genial adaptació). I, per cert, aquesta pel·lícula no destaca precisament per ser violenta.


Doncs la conclusió després de Veure-la i després de submergir-me en el còmic és que ens trobem possiblement al davant d'una de les millors adaptacions per al cinema d'un còmic d'aquests últims temps. I que el còmic és un dels més trencadors i atrevits de l'época. Clar que sempre parlo del meu punt de vista.

I llevat d'algun canvi d'ordre d'alguna escena per donar-li més força, i de la posada al dia d'alguna escena (com el canvi del paper de la ràdio (còmic) pel de la tv (peli)) totes les escenes de la película són iguals-idèntiques que al còmic. Les escenes bàsiques i essencials del còmic son les de la película. I de fet, l'únic personatge que realment canvia però no significativament és el del líder-dictador.

En conjunt, recomano la película... I si us agrada, intenteu-ho amb el còmic.