dijous, de juny 01, 2006

Rosario Tijeras, de Emilio Maillé

Aquesta película és passió. És amor, desamor, il·lusió, desil·lusió.
És la recerca... La recerca de respecte d'un àngel caigut del cel al pitjor lloc que podia caure...
Violada des de que té memória, el personatge la Rosario diu "tots els homes només em volen follar". L'alçament i la caiguda. I la fatalitat. La fatalitat de trobar el que es busca quan és massa tard. "Tu m'has donat tot el que jo necessitava": amor, respecte, comprensió. Qui no busca aquestes coses?
Completa història plena de matissos. I l'infortuni de nàixer pobre.
"Tu ets bo, i els bons sempre pateixen". I és tan cert!
Una història tan realista com dura. Tan certa com intranquilitzadora. Tan passional com crua.
Un motiu més per no queixar-se i limitar-se a gaudir de la sort que tenim alguns, perqué no tots en tenen.
I ell, el ric introvertit que només va cometre un error, enamorar-se de la persona equivocada.
Notable treball del director, de Flora Martínez i d'Unax Ugalde. A mi, que no em solen anar les películes dures, aquesta m'ha arribat. Molt més del que em pensava. Recomanació personal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada