El nom dels estels, de Fora des Sembrat

Passa el temps, qui sap on ets,
i el teu lloc en mi ha crescut,
et complau sentir-te lluny de mi.

Si volguessis dir el meu nom,
en un lloc on jo el sentís,
podríem viure junts això que escric.

Que si tu mors amb mi hi haurà una nit més llarga,
on cada estel des del seu lloc dirà el teu nom...

D'allà on el cel és més blau
tenc els meus millors records,
on el temps no passa com aquí.
Tot allò que vàrem sentir,
en aquella cala ahir,
és present en tot allò que et dic.

Avui he tornat a llegir
tot allò que m'has escrit
i he sabut que el temps no ha existit,
que la teva mà és per a mi com els meus ulls són per a tu
i tan sols em queda dir-te que.

Tomeu Janer

...altres herbes i amebes...

Fora des Sembrat