Si hi ha una cosa de la qual no en sé res és l'art. Ara bé, no estar capacitat per fer comentaris tècnics sobre la qualitat o no d'una obra pictòrica, escultòrica o de qualsevol tipus no implica que no pugui parlar de les sensacions que l'obra em transmet a mi personalment.
L'Espai Mallorca és una llibreria-bar-centre cultural que dedica la seva existència a fomentar la cultura de les Illes a Barcelona. Està ubicat al Carrer del Carme, num. 55. A més de trobar-hi productes alimentaris de les Illes i productes culturals (llibres, CDs...) hi podeu fer un beure tot admirant l'exposició de torn.
Abans d'ahir vaig assistir a la presentació de l'exposició d'aquest mes. Tres Illes Tres Pintors. Una exposició senzilla i plena de força en la qual, un eivissenc (Ricard Bofill), un menorquí (Llorenç Ponç Moll) i un mallorquí (Pere Capellà) mostren la seva fantàstica i bella distorsió de la realitat.
L'obra de Bofill m'ha expressat sensualitat, calor humana... Com diu Manel Marí en una ressenya "la fusió de la terra i de la carn amb una intensitat que es clava en la pell amb l'emoció instantània de qui sap que contempla el deliri".
Els quadres de Ponç m'han impactat. La immensitat, la fatalitat. I la petitesa de l'home. Sol. Perdut... en la immensitat. Però sempre present... Com diu Ponç Pons per humanitzar i dimensionar els llenços, que altrament vorejarien l'abstraccionisme.
I per últim peró més important (per a mi), hi ha l'obra de Pere Capellà. De la seva persona en podria parlar molt... Però el tema és la seva obra. Clar que, podem distingir la persona de l'obra? Més aviat no... Això em suggereixen els meus records... Record els primers quadres d'en Pere a casa seva. I no tenien la tècnica i la depuració de l'estil de les instantànies que formen l'exposició! Però tenien un besllum del que havia de ser.
En Pere mai ha tingut un contorns lineals que el limitessin, igual que els seus minimalistes i detallistes personatges en els quals la única frontera és el color. Personatges extrets d'indrets tan inversemblants com fantàstics: la cultura popular, la memòria històrica, la vida quotidiana i l'imaginari literari propi. Quan em mir una de les seves instantànies em sent transportat a indrets tan increïbles i senzills com la mallorca rural del passat, o un circ.
Un altre tret de les instantànies d'en Pere Capellà, és que malgrat la seva senzillesa estan plenes de vida i de moviment. Vos recoman que ho comproveu vosaltres mateixos.
L'Espai Mallorca és una llibreria-bar-centre cultural que dedica la seva existència a fomentar la cultura de les Illes a Barcelona. Està ubicat al Carrer del Carme, num. 55. A més de trobar-hi productes alimentaris de les Illes i productes culturals (llibres, CDs...) hi podeu fer un beure tot admirant l'exposició de torn.
Abans d'ahir vaig assistir a la presentació de l'exposició d'aquest mes. Tres Illes Tres Pintors. Una exposició senzilla i plena de força en la qual, un eivissenc (Ricard Bofill), un menorquí (Llorenç Ponç Moll) i un mallorquí (Pere Capellà) mostren la seva fantàstica i bella distorsió de la realitat.
L'obra de Bofill m'ha expressat sensualitat, calor humana... Com diu Manel Marí en una ressenya "la fusió de la terra i de la carn amb una intensitat que es clava en la pell amb l'emoció instantània de qui sap que contempla el deliri".
Els quadres de Ponç m'han impactat. La immensitat, la fatalitat. I la petitesa de l'home. Sol. Perdut... en la immensitat. Però sempre present... Com diu Ponç Pons per humanitzar i dimensionar els llenços, que altrament vorejarien l'abstraccionisme.
I per últim peró més important (per a mi), hi ha l'obra de Pere Capellà. De la seva persona en podria parlar molt... Però el tema és la seva obra. Clar que, podem distingir la persona de l'obra? Més aviat no... Això em suggereixen els meus records... Record els primers quadres d'en Pere a casa seva. I no tenien la tècnica i la depuració de l'estil de les instantànies que formen l'exposició! Però tenien un besllum del que havia de ser.
En Pere mai ha tingut un contorns lineals que el limitessin, igual que els seus minimalistes i detallistes personatges en els quals la única frontera és el color. Personatges extrets d'indrets tan inversemblants com fantàstics: la cultura popular, la memòria històrica, la vida quotidiana i l'imaginari literari propi. Quan em mir una de les seves instantànies em sent transportat a indrets tan increïbles i senzills com la mallorca rural del passat, o un circ.
Un altre tret de les instantànies d'en Pere Capellà, és que malgrat la seva senzillesa estan plenes de vida i de moviment. Vos recoman que ho comproveu vosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada