Més pinzellades de Pedigree, SIMENON

Plorava, era ridícul, ell deixava caure el seu quadern i ella s'acotava al mateix temps que ell per recollir-lo del terra, ell no hi veia ja res, estava boig, l'aferrava amb els braços, l'abraçava, tocava la seva cara amb la galta mullada, fregava amb la boca els seus llavis.

Llavors... llavors succeí el que menys es podia esperar. La boca d'ella restà enganxada a la seva i mirant encara, veia la cara immòbil contra la seva, més blanca que mai, amb els ulls oberts ben aprop dels seus. (...)

Era massa. No ho havia esperat aixó. Esfereït per la felicitat que l'inflava, de cop la deixava anar amb un moviment brusc i s'allunyava corrents (...)

"Il pleurait, c'était ridicule, il laissait tomber son cahier et elle se baissait en même temps que lui pour le ramasser, il ne voyait plus rien, il était fou, il la saisissait dans ses bras, la serrait, touchait son visage de sa joue mouillé, frôlait sa bouche de ses lèvres.


Alors... alors il se passa la chose la plus inattendue. La bouche resta collée a la sienne et il regardait toujours, il voyait le visage immobile contre le sien, plus blanc que jamais, les yeux ouverts tout prés de ses yeux. (...)


C'était trop. Il n'avait espéré cela. Effrayé du bonheur qui le gonflait, il la lâchait soudain d'un mouvement brusque et s'éloignait en courant, ..."