Una de Series: de JAG a Castle

Ben coneguda hauria de ser ja la meva afició al món de la literatura, del cinema i de les sèries d'investigació policíaca. Maigret, Christie, Sherlock, C.S.I....

Avui faré un repàs a algunes sèries de les que encara no havia parlat.
En part CSI va ser la primera gran revelació de les sèries modernes d'investigació, amb molta més presència d'efectes especials, tot de la ma de Jerry Bruckheimer. I amb ella aparegueren altres sèries menys populars però igualment interessants per omplir buits de vida... Caso Abierto, Sin Rastro, els spin-off de Miami y New York de CSI. I altres cadenes i productores varen fer la seva visió particular del tema com la genial i fresca Crossing Jordan.

Però no era una invenció nova. De fet els germans Bellisario ja coneixien aquest negoci força bé. De fet, Donald Bellisario es responsable entre altres de sèries mítiques com Magnum PI, o de dues de les protagonistes d'avui.

1. J.A.G (Judge Advocate General), subtitulada a España com Alerta Roja, una sèrie que tingué molt éxit en les 10 temporades que durà entre 1995 i 2005, i presentava (com a totes les sèries de Bellisario) un protagonista que és un ex-membre de les forces armades dels EEUU (com ell mateix) que de forma molt patriotica fa la feina que ha de fer defensant els valors i els principis nord-americans. Una mica pamfletista si que és el Bellisario... Però potser per això sempre ha comptat amb col·laboracions de la propia armada nord-americana. J.A.G presenta els diferents casos que tenen com a advocats generals de l'armada dins la justícia militar, un gabinet d'advocats. El més interessant a part de les trames, és la relació entre el protagonista i la seva companya de feina a partir de la segona temporada.
És d'aquestes sèries que enganxa molt perquè combina l'activitat judicial, amb les investigacions i petites pinzellades de la vida i els problemes personals dels principals protagonistes de la sèrie.

Entre ells, l'actriu Catherine Bell, que fa el paper coprotagonista femení, es va convertir durant els 10 anys de la sèrie en una espècie de sex-simbol per a molts seguidors de la sèrie.

No sé si perquè està tremenda. Si per l'uniforme. O pel seu personatge de dona forta i independent (tan poc habitual a les películes i sèries fins l'any 1996 que es va incorporar a la sèrie) es podria considerar una pionera en el món de la televisió.

Sobretot si tenim en compte que en l'últim capítol, ella i el seu company, amic i amor es troben amb el problema de que o han de renunciar a la seva relació, o un dels dos ha de renunciar a una carrera brillant. I al final... Llencen una moneda a l'aire... Un dels finals menys masclistes que he vist mai en una sèrie.






2. NCIS (Navy: Investigación Criminal) - Des de 2003 Bellisario es va posar a produïr aquesta perla, amb capítol cross amb JAG inclós.

Jethro és el comandant d'una unitat d'investigació criminal de l'exèrcit, fent un entremig entre la pura acció detectivesca-deductiva i algún dels recursos que CSI havia popularitzat. El resultat és sense cap dubte molt més refrescant que CSI.

Amb la recepta anterior, els valors patriótics clars, (potser massa), i un repartiment curiós, sense ser tot blanc inmaculat (una mica de grisor fa els protagonistes més humans).

I així ja porta 7 temporades, en les que la principal novetat és que les protagonistes femenines tenen tendènciaa morir (ser canviades) amb més freqüència que les masculines, que es conserven pràcticament les inicials.

La més fresca és la chilena Cote de Pablo, que fa el paper d'agent del Mossad que està en comissió de serveis a l'NCIS en un programa de colaboració entre Israel i els EEUU per enxampar terroristes. Així com cal!

Però la millor sense cap dubte és l'Abby, una heavy encarregada del laboratori. Un personatge que dota a la sèrie de molta personalitat.

Per cert, té la fama de ser la sèrie més vista als EEUU... I és perquè sincerament és molt agradable de veure (no és de les que provoquen addicció però està feta amb molt de gust). De fet enguany li han fet un spin-off: NCIS: Los Ángeles.



3. Bones va aparèixer l'any 2005 amb una reinvenció del món dels forenses. I les 5 temporades que porta han demostrat que la reinvenció va ser completament encertada. Basada en el llibre escrit per una científica forense real, que treballa per l'FBI, la sèrie descriu les investigacions d'aquesta i la seva peculiar relació amb el seu parell a l'FBI. Una compensació perfecta de la científica extrema i l'home religiós i espiritual... Amb una tensió sexual que manté enganxat a la televisió als espectadors per veure quan es ficarán al llit al final els dos! Arriba a haver-hi tanta tensió que casi et venen ganes de trucar-los o d'aixecar-te i dir-los: a que cony espereu per embolicar-vos.

La gran novetat d'aquesta sèrie és que la protagonista es especialista en ossos... Els cadavers amb carn no li reporten el més mínim interés, i paral·lelament a Numbers es dóna una imatge positiva i no elitista dels científics (ja era hora que sortissim del zulo dels frikis).

Ara els frikis son els que diuen en veu baixa que no miren sèries de metges, ni de policíes, ni de forenses, ni de científics.

L'altra punt a favor d'aquesta sèrie és que el vertader personatge principal d'aquesta sèrie és una dona. Ja no es limiten a posar dones en posicions de manar, sinó que en la particular relació profesional entre el FBIero i la científica és ella la que sembla portar els pantalons en tot moment. En cualsevol cas, el personatge femení que vull destacar és el de l'artista(!!!!!!) que treballa a l'Smithsonian a l'equip de la doctora Brennan... L'Ángela, que es una dóna molt real. Molt sexual. Segura d'ella mateixa a estones. I insegura a altres moments. Que coqueteja amb l'homosexualitat sense pudor. I que a més de ser bona amb la seva feina (i força atractiva) li encanta passar-ho bé, com deu mana.

Ja s'han acabat les històries de dones inmaculades i perfectes, i mandangues. Dones de veritat. Això és el que la gent vol veure a la televisió. No dones que dubten tot el dia i al final no viuen. Sinó dones que viuen i després dubten si cal. :)



4. El Mentalista: com sempre, van arribant moltes reinvencions al model policíac. I en aquest cas tenim a un tio que treballa per a la policía d'associat. No és policia. Simplement és un mentalista: una persona que utilitza la deducció i la suggestió per aconseguir determinades coses o impresions en les altres persones. I treballa per a un departament de policia com a ajudant per tal de permetre descobrir quan menteixen i quan no.

Però sobretot el que ajuda és a suggestionar als sospitosos perquè cometin errors que els auto-incrimini o els delati.

Una serie de ritme pausat, sense excessos d'acció ni de tensió, que sense ser una passada completament novedosa, sí que es deixa veure perfectament.

Però a mi el que m'encanta és la cara de bona nena que mai no ha trencat cap plat de la detectiu (prota secundària) de la sèrie. En aquest cas la tensió sexual en la trama es bastant inexistent i la poca que hi ha està molt mal resolta.

Pero la sèrie pel que fa a l'estrictament policíac està molt bé.

I a la dreta podeu veure l'Amanda Righetti, aquesta noia que em sembla molt maca i que posa cara de no haver trencat mai cap plat.

Té un rollo raro amb un dels seus companys de feina. Però com ja he dit està prou mal resolt.

I el prota, el de la foto de més amunt, no té massa tensió sexual amb la seva jefa (que em sembla més aviat lletjona) sobretot pel fet que mé el marca: la seva dóna i el seu fill varen morir víctimes d'un atemptat terrorista.



5. Per acabar l'apunt enorme d'avui, Castle. En aquest cas, el que acompanya a la policía és un escriptor famós que busca inspiració per a la seva pròxima novela. Però a la llarga acaba sent molt útil a la policía perquè la seva imaginació i el seu coneixement de la natura humana són un complement perfecte per a la policía.

Aquesta sèrie és de 2009, pel que només té una temporada. I si bé jo no la segueixo habitualment sí que és d'aquestes sèries que permeto que els meus pares posin quan els vaig a visitar.

En aquest cas si que considero que la tensió sexual entre els protagonistes (element imprescindible) está ben resolta (de moment almenys). És una série amb un to molt afable i acollidor, molt en la línea de NCIS. Esperem que es mantingui una mica!