dissabte, de desembre 26, 2009

Amorrats al Teclat, de Llorenç Valverde

M'agrada molt fer crítiques i ressenyes dels llibres que llegeixo... I de les películes... I de tot. En definitiva m'agrada opinar... Donar la meva opinió... Quan em trobo amb un llibre del meu propi pare entre les mans la tasca és molt més complicada...

Llorenç Valverde, a més del meu pare (fet que no deixa de ser accidental), és un personatge. Una persona amb una elevada dosi de saviesa, una inteligència inusual (amb les seves coses bones i les seves coses dolentes) i amb un coneixement amb la millor virtut que el coneixement pot tenir: el continu creixement i actualització. L'únic problema que té la figura del meu pare, des de que la meva personalitat es va formar, és una manca de visió autocrítica, i un lleuger excés de teorització. Feta aquesta anàlisi, en un determinat punt de la meva vida, em vaig plantejar ser el crític més voraç del meu pare, per tal de que així pogués percebre net d'adulacions i interessos aquelles coses en les que havia de millorar (sempre segons la meva perspectiva).

Aquesta actitud i postura meva, sovint ha estat malinterpretada com una falsa rivalitat tan pel meu pare com per persones que han presenciat els nostres debats dialéctics (en els quals el resultat més freqüent es que el meu pare es sentís ofés i faltat al respecte per alguns dels meus comentaris i postures).

Però al final, la gent que realment ens coneix sap que sentim una debilitat mútua molt gran, que es el motor d'una relació que sempre ens ha empés mútuament a millorar, per tal d'evitar donar arguments a l'altre en el próxim debat.

Amorrats al Teclat és un recull d'articles seleccionats entre els publicats entre 2002 i 2006, que conformen un passeig literari prou interessant pel món de la tecnología de la informació des de la perspectiva catalana-illenca, però alhora global.
A un usuari avançat de Windows li diria que cada un dels articles continguts al llibre és com un Service Pack: t'omple una carència informativa o t'aporta una nova perspectiva de raonament... Però saps que n'han de venir més, perquè no estàs satisfet si no en llegeixes un altre. No está complet.

El Doctor Valverde publica amb aquest el seu tercer llibre. L'endoll foradat (Máquines i humans) (1994, esgotat) fou el primer. Les seduccions de les noves tecnologies (2002), fou el segon.

Amb aquest tercer recull es veu un increment de la cohèrencia d'un discurs ja de per si històricament coherent, crític amb l'entorn i sempre armat de potents arguments i reflexions...

També he de dir, en la meva vessant més crítica, que en ocasions peca de fanatisme en alguns temes (programari lliure). Però la meva última lectura del llibre, m'ha fet gaudir molt. Fins al punt que he hagut de deixar a mitges la lectura de El Senyor dels Anells en versió anglesa original per llegir-me Amorrats al Teclat, un llibre tan complet que haver-se'l llegit (i assimilat) hauria de ser considerat com una titulació en 'Futur Tecnológic', una assignatura de la vida que fa repetir curs a moltes persones.




PS: Vull destacar finalment dues coses:
- El llenguatge planer i les metàfores senzilles que empra el Doctor Valverde per a explicar i ajudar a entendre l'actualitat tecnológica.
- L'ús de núvols d'idees i de paraules clau a cada article, que permet un us gairebé enciclopèdic del llibre i es una eina fantàstica per a estudiants, ja que si volen informació sobre un tema o personatge concret, només han de buscar l'article que té les etiquetes desitjades. Una mostra de l'aposta del Doctor Valverde per unir tradició (el format paper del llibre) amb allò que les noves tecnologies ens aporta (núvols de conceptes, etiquetes, ambdós heredats del món dels blogs i de agregadors de notícies com el Menéame).
- Si per Sant Jordi no sabeu que regalar, és ideal per persones que no tenen ni idea de tecnologia i volen entendre la revolució constant que està succeint al nostre voltant (sovint sense que en siguem conscients)
- També és ideal per aquelles persones que en saben, però necessiten o busquen una óptica diferent... Un nou prisma que permeti acostar-se d'una forma més humana, però plena de cultura, al fascinant món de les tecnologies que tant espanta a alguns.

**************************************************************************************
Finalment només em resta convidar-vos a tots a venir a la presentació que farem del llibre a Felanitx el proper dia 29 de Desembre

Presentació del llibre Amorrats al Teclat, de Llorenç Valverde
a càrrec de
Maria Antònia Ibàñez
Jaume Canet
Jaume Sureda
Toni Bennàssar
Joan Genís Valverde
a les 21:30 hores
a la Casa de Cultura de Felanitx,
Plaça de la Font de Santa Margalida, a Felanitx (davant de l'Esglèsia).

Tots hi estau convidats!!!

6 comentaris:

  1. estel15:41

    Espero que vagi molt bé la presentació! No li fumis gaire canya, a ton pare...! ;-)

    ResponElimina
  2. Va ser tot un éxit... Una mica de canya si que li vaig donar... Però el públic en va quedar prou satisfet!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Mankel19:12

    Hi ha una frontera tènue entre aplicar la agudesa o l'enginy i resultar barroer.
    Si aconsegueixes no trepitjar-la pots ser divertit.
    Tal vegada només vares tenir un mal dia.

    ResponElimina
  4. Hola, Mankel,
    sincerament no sé a que et refereixes amb això de tenir un mal dia, ja que precisament no vaig estar especialment barroer. Mals dies en tinc molts, però tant l'apunt del llibre com la presentació no els considero com a tals.

    Així que si llegeixes aquesta resposta, t'agrairia que m'expliquessis a què et refereixes amb això de tenir un mal dia... Moltes gràcies en qualsevol cas per la teva opinió! :)

    ResponElimina
  5. Mankel15:45

    Esper que no t'hagi caigut malament el meu comentari. Tal vegada "barroer" no és una bona elecció de terme.

    La cosa està en que la teva part no va ser tot lo graciosa que hauria pogut estar probablement degut als nirvis combinats amb una excessiva agressivitat.

    Bé. No em dedico a la crítica de presentacions ni res. Simplement, va estar aprop de ser molt divertit.

    Em sap greu si t'he molestat. Si li demanes a qualsevol que hi fos allà (la familia no conta) i no et diu res de semblant, llavors és tot una confussió meva i ja està.

    Salut

    ResponElimina
  6. Hola Mankel,
    no es que em caigués malament, en absolut, de fet crec que de les crítiques constructives sempre se n'ha d'aprendre. Però es clar, em confonia l'ús del terme barroer en aquest contexte.
    La veritat és que de vegades la meva forma de expressar-me es efectivament massa agresiva... Aquell dia no ho vaig percebre així però no implica que no ho fos per als que escoltaven. M'ho apunt com a cosa a tenir en compte en futures presentacions.

    D'altra banda els nervis sempre els solc dur amb mi... Es quelcom que he aprés a controlar últiament però no suficientment. En part es deu a que vaig improvitzar una mica i aixó sempre afegeix pressió. El que més em preocupava era allargar-me massa o repetir massa les coses que ja s'havien dit. I fins a l'últim moment no vaig decidir-me per adoptar aquesta actitud una mica massa agressiva.

    Així com ho has expressat ara em sembla que tens bona part de raó, i m'ho apunt per a fer-ho millor el proper cop que hagi de parlar en públic.

    En definitiva, així no es que fos un mal dia, sinó més aviat son defectes inherents a la meva personalitat que he de pulir. Moltísimes gracies per la explicació de la crítica perquè de ben segur em servirá per millorar.

    No m'ha molestat en absolut, i si tu ho has percebut així, m'està bé saber-ho. L'únic que m'ha confós és l'ús de la paraula barroer... Però ara ja em queda clar. Moltes gràcies de nou.

    ResponElimina