The Who & CSI

Avui un altre cross-apunt. Música i Séries de TV, que històricament etiqueto com Cinema perquè al cap i a la fí tot es audiovisual.

El tema de l'apunt es fer esment d'una curiositat del món de les séries. Una curiositat que potser molts ja sabeu. Però que jo expós per si un cas.

L'any 2000 aparegué a la televisió una sèrie que canviaria i capgiraria el món de la televisió. CSI, una sèrie que a Espanya ha estat récord imbatible d'audiència al prime time. De fet va ser durant molt de temps la meva sèrie preferida. I ha estat el punt de partida de moltes sèries que han anat sortint de mica enmica. Els fonaments de la sèrie molt clars: juntar els elements de les séries més vistes: les d'hospitals i les de detectius. I això porta als científics forenses. Amb ritme de videoclip, i uns personatges que coneixes amb comptagotes, CSI va revolucionar i va marcar una época al món de la televisió. Dos spin-offs (CSI:Miami i CSI:NY) son una prova d'aquest éxit, alhora que el principal motiu de la seva actual decadència.

Entre les virtuts de CSI, hi ha la música escollida per als títols de crèdit. Una música potent, visceral, i rockera. Una música dels nostres co-protagonistes d'avui: THE WHO.

En particular, la cançó escollida fou Who are you? (wiki), un tema curiós ja que la primera cosa que sempre fan els científics forenses es tractar d'esbrinar la identitat de la víctima de torn. Qui ets tu?. Amb una intro de guitarra molt característica... Després un "uuuuu oiiii uh uh" que ara ja fa difícil no pensar en CSI i pensar en The Who quan ho sents... Clar que a CSI (2000) varen emprar-ne un fragment específicament escollit i editat per a la série. La podeu trobar a Spotify (versió en directe). Ja vos puc assegurar que l'elecció d'aquest tema per a la capçalera de la série es en gran mesura responsable de l'éxit de la sèrie.

Per al primer Spin-Off de CSI, que fou CSI:Miami (2002)... Més del mateix, només que molt més fatxa i amb uns guions terriblement més dolents que la original, però amb una música inicial tan formidable com l'original. En aquest cas, també una cançó de The Who. Won't get fooled again (wiki)... Bé no és el tema sencer... Que dura una barbaritat (la versió en directe que trobareu a l'Spotify amb aquest enllaç dura 11 minuts), sinó que és una remescla que aprofita els moments de major clímax de la cançó que també guarda un curiós vincle amb la série: Won't get fooled again (els forenses no es deixarán enganyar dues vegades pel culpable quan aquest faci falsos testimonis ja que les proves i la ciència els conduirán a la veritat).

Per a CSI:NY (2004), segon spin-off de CSI, potser varen emprar la millor cançó de The Who. Almenys a mi es la que més m'impressiona... I pel que es va poder veure a House, també al brillant i malcarat doctor li apassiona aquest temazo. Baba O'Riley (wiki). Només la intro de la cançó ja em posa els pels de punta, amb aquest característic so de sintetitzador de Townsend. La podeu escoltar remixada al Spotify amb aquest enllaç. CSI:NY es molt millor que CSI:Miami, però és molt menys fatxa i reaccionaria, per això agrada menys als espectadors de televisió. És trist haver d'admetre que la raça humana es feixista per naturalesa... Però tot així ho indica. Només la cultura i la educació allunyen els individus d'aquesta arrel natural... I no sempre...