Sci-fi : 4 títols

Avui tenim una dosi de cinema de ciència ficció (sense noies, així que els que només segueixin aquesta secció per les noies ja poden deixar de seguir aquest apunt).

La primera película del dia es una película de quan el gran Clint Eastwood no era encara tan gran.

Firefox (1982) és el resultat de la més alta tecnología russa. I els EEUU tenen molt clar que l'han de robar, es tracta d'un avió de tan alta tecnología que no es pilota, es dirigeix amb la ment.

El principal problema que tenen és que s'ha de pilotar pensant en rus i que necessiten un pilot amb suficient experiència com per poder-se infiltrar a la base russa, fer-se passar per un altre pilot rus, i emportar-se la nau fins a un portavions americà en aigues internacionals.

Més enfocada com a una típica película d'espionatge bélico-tecnológic de la guerra freda que no pas com una película de ciència-ficció, les particularitats de l'avió sí que la permeten incloure dins d'aquesta última categoria.

Sobretot tenint en compte que introdueix el fet de que l'idioma és un fonament essencial per a la lectura del pensament humà. I tu, en quin idioma penses? T'ho has plantejat mai? I la gent bilingüe o multi-lingüe en general, en quin idioma pensa? Es pot pensar sense idioma... Un munt de preguntes que la película ni es planteja, però que jo m'he plantejat amb aquesta película.

Molt lluny de l'Eastwood que té enamorats a cinèfils com jo amb Cartas desde Iwo Jima o Gran Torino.

A continuació, dues películes de 1999.

Virus, és la típica película que utilitza la ciència ficció com a recurs per a una película de terror. Bé d'aquest terror d'allò desconegut i de unes persones tancades en un lloc sense sortida. Un vaixell-remolcador troba un vaixell rus perdut a la deriva en alta mar. La llei internacional ho deixa ben clar. Si no hi ha ningú a bord, el vaixell passa automàticament a ser propietat de qui el troba.

L'embarcació resulta ser una mostra de máxima tecnologia russa. Però el gran misteri és que sembla estar completament abandonada...

Aviat els tripulants de la nau remolcadora, que per cert s'enfonsa i els deixa a mercé del vaixell ultratecnológic, descobreixen que el vaixell oculta un perillós i terrorífic secret. Una espècie de ésser alienígena compost per energía eléctrica controla el vaixell. I a més d'haver-se carregat bona part de la tripulació, está decidit a fer que els éssers vius restants sobre la nau escolleixin entre transformar-se en híbrids mig-humans mig-màquines al seu servei o morir.

O algo així. Una película de segona, amb actors com Jamie Lee Curtis, William Baldwin o Donald Sutherland.

Del mateix any és l'experiment de David Cronenberg anomenat eXistenZ. La película va ser un petit fracàs del cineasta, però que ha acabat esdevinguent una mena de película de culte (de gama baixa) dins del gènere de la ciència ficció.

La trama és una aventura - anada d'olla - al voltant d'un joc del mateix nom. La protagonista (Jennifer Jason Leigh) és la creadora de l'última generació de videojocs en un futur en el qual els videojocs es juguen amb el cos... T'has de connectar a la máquina amb una mena d'interfície USB que et coloquen a l'esquena. Vaja que si no portes USB no pots jugar. Però hi ha qui està en contra d'aquesta mena de videojocs i planegen assassinar a la creadora. Per això se li assigna un guardaespatlles, interpretat per Jude Law, que precisament no porta USB. Willem Dafoe té un paperet que consisteix a destruir el joc i a crear problemes als dos protagonistes que haurán d'enfrontar-se a moltes dificultats més, fins al punt de confondre realitat i ficció. No és la óstia, peró si que es lleugerament interessant... Una mica luddita, pel meu gust, però interessant al cap i a la fi.

I per acabar avui, una prova més d'un concepte que cada dia tinc més clar... Ja el vaig comentar quan vaig comparar Faust i Transformers: de vegades la imaginació i la motivació són més fortes que la potència técnica.

Doncs resulta que un grapat de fans de Star Wars, insatisfets amb els buits argumentals entre els nous episodis de la Guerra de les Galàxies (Star Wars) i els antics, varen fer un guió i una película de 47 minuts que n'explicava una part important. Star Wars: Revelations. Inicialment d'una forma completament NO oficial, va tenir tanta acceptació, éxit i notorietat malgrat quedar desqualificats del concurs de fanfilms de George Lucas per la seva excessiva duració.

El resultat, l'esmentat, una demostració que l'amor a l'art i la motivació de vegades valen més que els grans pressupostos i la espectacularitat.