divendres, d’abril 04, 2008

Octubre a Barcelona (IV): tercer dia

El tercer dia a Barcelona el vaig dedicar a visitar i a veure els amics que veig de tant en tant i que de tant en tant enyoro. I és més, el dia em va deparar moltes sorpreses agradables... I alguna desagradable que ja explicaré en un altre apunt.

El primer que vaig anar a veure va ser Suprem... Suprem... Aquest home que tant em va ajudar en el seu moment, a treure'm la carrera. I amb qui tantes partides de Heroes hem jugat. I de qui encara tinc un parell de llibres per tornar (ell em va descobrir el gran Terry Pratchett!!!!). L'únic que realment em sap greu és que no tinc un contacte més freqüent amb ell... La residència d'estudiants m'ha donat moltes coses!!!

Sortint de casa del Suprem va arribar la primera sorpresa del dia, i em vaig trobar amb Aiosa... Aiosa és simplement una noia de la residència d'estudiants que va estar unida sentimentalment amb un altre amic meu. Això potser va provocar que no tingués una relació molt freqüent amb ella... Però sempre m'ha caigut bastant bé. I res... Vaig quedar amb ella per prendre un café després de dinar.... I la segona sorpresa va ser que no va venir sola, sinó que l'Alemanya va venir amb ella... L'Alemanya és una companya de pis seva que també vaig conèixer a la residència i amb qui parlava freqüentment. Vàrem prendre unes cocacoles mentre ens posàvem al dia... De l'ara... I del que vindrà... Va ser molt agradable.

Però abans d'això havia de dinar... I el dinar el vaig compartir amb el Rompecorazones Leba... Un altre colega de la residència d'estudiants amb qui hem parlat molt... Això sí que és un trencacors i la resta són tonteries. Però riure riem molt... Però la veritat quan parlem del govern, riem però d'altres coses. La veritat és que una de les grans conclusions és que la gent està més d'acord del que pensa... De vegades és suficient amb parlar i escoltar-se per descobrir lo molt que ens pareixem tots.

I al final, el dia va acabar amb un sopar a... ¡un restaurant-pizzeria italià! La veritat és que no recordo gens ni mica el nom del lloc... Per tant no parlaré del lloc. Ni del sopar. L'important de la nit va ser, a part de posar-se al día, sortir una mica de marxa i fer unes copes.... Bé unes copes...

El lloc escollit va ser un pub de l'Eixample de Barcelona anomenat Línea 6,25 (Enric Granados 62). Un acollidor pub amb unes cambreres simpàtiques i guapes, i gent de totes les edats. I música variada... Un lloc que m'agradaria haver descobert abans!!! La nit fou divertida... Varem ballar... Varem parlar amb les cambreres... I... I ho vàrem passar molt bé!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada