Malgrat tot, m'he resistit a que aquest sigui l'únic efecte d'aquella accidental coincidència. I per això he volgut afegir la meva reflexió personal sobre el tema. Genis Científics.
Qué és un Geni Científic?
Si recorrem a l'imaginari popular (que es reflecteix força fidedignament als Simpson o a Padre de Familia), la primera imatge que ens ve al cap seria l'Stephen Hawking, l'etern científic limitat pel seu cos peró amb una ment sense límits... És ell un geni científic? La veritat és que no soc la persona més indicada per jutjar-lo, encara que la meva SENSACIÓ és que simplement es tracta d'un divulgador científic que dóna una visió massa personal de la física universal, fins al punt de donar un impuls popular enorme a moltes teories que estan a anys llum de poder ser demostrades. No vull que cregueu que això treu mérit a les teories en sí... Peró en el fons del meu cor això ho veig com pura filosofia. El graó perdut entre la ciéncia i la ciència ficció.
El següent nom que em ve al cap al respecte de la genialitat científica és el de Planície - Planosfera, un bon amic meu, que passa milions i milions d'hores en un laboratori, intentant trobar la óptima fórmula i el perfecte procediment per a sintetitzar aquella proteina que será una petita peça més en la lluita contra el càncer. Un petit treballador anònim, un químic amb un potencial enorme, confinat a fer-se camí poc a poc entre les incomoditats de la investigació pública (en major o menor grau) alhora que es fa un nom en la cruel i competitiva comunitat científica, contra la qual jo no em vaig veure capacitat ni motivat de lluitar. I al seu costat hi ha milions de casos similars, a mes de bilions de casos d'investigadors mediocres amparats per un sistema que necesita dues coses: 1 - una reinvenció de cap a peus i 2 - una inversió enorme per a possibilitar l'esmentada reinvenció.
I així podría donar noms i noms i noms i noms i exemples i paradigmes.
Jo voldria haver estat un Geni Científic. Deixar una aportació única especial i fonamental al coneixement científic, digna de portar el meu nom i de la qual me'n sentís orgullós... Però el primer triomf en la vida d'una persona és ser conscient d'un mateix i no fer-se il·lusions ni obsessionar-se amb res. Intentar buscar de mica en mica el teu forat... El teu nínxol de coneixement. Fer millor la vida a la gent del teu voltant començant per tu mateix, i si pel camí tens la sort de descobrir el gran Teorema o la gran Síntesí de la Reina ;).
Tornant als Simpson, (sí, Matt Groening és un geni no científic), en el brutal episodi en el qual Homer està deprimit perquè no ha aportat res a la humanitat, la genial y única conclusió posible és la que és. Homer és un heroi per a la seva família. Malgrat les seves (obvies per altra banda) limitacions.
PS: No hi ha res més patétic que buscar ser un geni fantàstic i acabar sent mediocre.
És molt més eficient ser un mediocre de qualitat que un geni fracassat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada