La Festa de ses Verges (I)

He copiat aquest text vilment del blog ALCeStiS però es que està bastant bé. I si algú ho fa millor que jo no tinc més que copiar i posar un enllaç:

Per a sa nit del 20 d'octubre...

A la Vigília de Santa Úrsula es conserva la tradició i és la gran nit de les serenates que els joves ofereixen a les al·lotes fadrines.

A les Verges tothom ha d’anar dins les alzines a menjar bunyols: " Per les Verges et vaig fer música de sis tonades, sis pessetes m’ha costades, i si ets verge no ho sé". Cançons i flors per a les donzelles, bunyols i mistela per als cavallers. És la vigília de les Verges, quan els jovencells surten al carrer, treuen les seves guitarres, compren clavells i entonen cançons a les al·lotes.

Es podran sentir les típiques melodies com "Clavelitos", que aniran dedicades a les seves estimades, elles no quedaran darrere i els donaran una ditada de mel, els oferiran una palangana de bunyols acompanyada d’un glopet de mistela. La festa de les Verges és una antiga tradició en commemoració de les onze mil verges de Colonya: donzelles que a l’any 306, segons una pietosa llegenda medieval, foren matiritzades amb santa Úrsula; santa que va ser considerada l’advocada de les fadrines velles a qui dirigien les seves oracions perquè les guardàs la puresa i li demanaven que les protegís en la vellesa.

Tot això són tradicions que es continuen conservant, malgrat que es perdi la seva essència. Segons resa el Costumarí català les joves a la vigília, reunides en grans colles, voltaven pels carrers agafades per les mans i cantant. A Palma els fadrins que tenien relacions amoroses enviaven una banda d’orquestra a fer serenates a les seva estimada, segons els mitjans del festejador, les cançons eren més llargues o més curtes. Ara ja no s’hi envia ningú, sinó que són els joves qui surten a fer la bauxa. Abans era un dia en què totes les orquestres i les colles estaven molt enfeinades, seguint nombroses cases per fer les serenates.

A la Part Forana també es conserven les curiositats de les festes de les verges. A Manacor, les al·lotes anaven a visitar les cases amigues on es donaven penjolls, magranes i codonys i elles anaven adornades amb un flocs semblants a una faixa de general. A Llucmajor els fadrins feien serenates a les joves i els sonadors demanaven als propietaris de casa que els deixassin caçar en les seves terres, i de la caça que obtenien feien un sopar quan acabaven de cantar.

A les poblacions petites les al·lotes s’agrupaven en colles, es vestien en robes llargues i portaven al coll una estampeta de santa Úrsula. Algunes aprofitaven per treure les seves joies. Anaven de visita a les cases i demanaven un raïm. Després anaven a possessions i cases foranes i demanaven: "Voleu verges?", si deien que sí cantaven una cançó.

Aquesta nit guaitau a les finestres, feis bunyols i teniu mistela o moscatell, per si us sorprenen amb un clavell i una cançó.