El meu segon día a Barcelona a més de voltar una mica, vaig tenir el plaer de dinar amb un altre bon amic meu, diguem-li Àngel. L'Àngel és d'aquestes persones, que de tan bona persona que són... Però també té defectes, perquè l'orgull el pot. Però a qui no, alguna vegada?
Vàrem compartir el dinar al Mu Buffet de Pedralbes Centre. El Mu Buffet.... És un típic buffet per a currants. No és la óstia. Però allò era el menys important. Perquè compartir el temps... La xerrada. Posar-se al dia amb un bon amic. I tenir la estranya sensació que no has estat al seu costat quan no ha necessitat... Però que per alguna raó no ho he sabut i no he pogut ser allà.
Tanmateix, potser ell s'enfadarà si així ho escric, però sempre he tingut la sensació que mai no ha fet cas dels meus consells. I jo no podia li aportar més que aixó, consell. Però ja es sap que els consells només troben el seu destí si les portes estan obertes.
No t'enfadis, nen si llegeixes això... I ja saps que sempre que ho necessitis només m'has de trucar. :)
Neeen! No m'enfado pas! Ans el contrari; m'alegra saber que estàs al meu costat (bé, és un dir, jeje!).
ResponEliminaPensa i creu-te que sempre has fet més del què em mereixo!
Una forta abraçada.
Àngel
PD: que no et faci cas d'alguns consells no vol dir que no els tingui en compte.